Suunto Move: L’ascens del Kilian des del Camp Base fins l’Everest

“Va ser una sensació increïble estar per primera vegada al cim de l’Everest a mitjanit amb ningú al voltant”, explicava en Kilian Jornet. Mira el Move de Suunto amb la veu del Kilian donant més detalls sobre el seu ascens a l’Everest des del Camp Base.

Crònica de #SoMLEverest per Kilian Jornet

El passat mes d’agost en Seb Montaz Rosset, en Jodi Tosas, en Vivian Bruchez i jo vam iniciar l’expedició per afrontar l’ascensió a l’Everest. L’objectiu: intentar establir una nova marca sortint des del monastir de Rombuk, fer el cim per la cara nord i tornar a baixar. Un repte que no vam poder completar, però que ens ha permès aprendre sobre la muntanya i l’alpinisme. Quatre anys després d’emprendre el projecte de Summits of My Life, que ens ha portat a pujar el Montblanc, l’Elbrus, el Cerví i l’Aconcàgua, seguim amb la il·lusió de completar aquest apassionant repte amb l’Everest.

kj_amb-mosca

El dia 7 d’agost arribàvem a Kathmandu. Teníem data d’anada, però no de tornada, tot i que l’objectiu era fer el cim en unes quatre o sis setmanes. Tot dependria de la nostra aclimatació i de les condicions en què ens trobaríem a la muntanya, però les sensacions eren bones. Teníem il·lusió i ganes de començar el repte.  Després d’unes setmanes de preparació en alçada als Alps, vam volar cap a Kathmandu. La idea inicial era anar directament cap a Rombuk i el Camp Base, però alguns problemes burocràtics van provocar que no arribéssim al Tibet fins el dia 16 d’agost.

Abans de viatjar al Tíbet vam aprofitar aquests dies per no perdre l’aclimatació anant al Langtang i, de pas, veure com anaven les tasques de reconstrucció de la vall després del terratrèmol de l’any passat.

Vam pujar per la vall des de Syabru Besi fins a Kianjin Gompa. Vam constatar com la zona comença a tenir una certa vida. Els lodges tornen a obrir i els pobles més afectats com Langtang comencen a reconstruir-se després de l’hivern i el monzó, tot esperant que el flux de turistes, encara molt petit en aquesta vall, es normalitzi per tornar a la situació anterior al terratrèmol. El projecte solidari que vam emprendre juntament amb la ONG SOS Himalaya ha servit per reconstruir alguns habitatges de Langtang, però encara queda molta feina per fer. També vam aprofitar aquesta setmana al Langtang per pujar fins a alçades de 5.500m.

Després d’un llarg viatge cap al Tibet, el 19 d’agost vam arribar finalment a Rombuk, on la carretera acaba, just davant la cara Nord de l ‘Everest. El camí per arribar fins aquí va ser llarg, però la recompensa va valdre la pena: la muntanya des d’aquesta cara es presenta com una perfecta piràmide blanca amb franges de roca que la travessen.

Vam passar dos dies a Rombuk aprofitant per pujar algun cim de 6.500m. El dia 22 vam pujar fins al Camp Base Avançat (ABC) amb 12 yaks, el Sitarama -el cuiner nepalès de l’agència- i el Namste, el ‘kitchen boy’ tibetà. L’ estat de les morrenes no va permetre que els yaks arribessin a l’ABC, conegut com Zombi Camp i situat a 6.500m. Finalment, ens van deixar a la morrena, situat a 6.000m i a 5 km de l’ ABC on vam muntar les tendes i vam instal·lar el que seria el nostre campament per l’expedició.

diarikj_1_mosca

La setmana següent tocava aclimatar en alçada. Les sensacions eren bones i com que la meteorologia acompanyava amb dies llargs de sol, calor i sense vent vam poder pujar ràpidament fins a 7.200m cap al coll nord, cap al Rapiu La, pujant fins a 7.700m, a l’ aresta nord. Com que ens movíem sols i cadascú al seu ritme, vam buscar les rutes més segures a nivell d’ esquerdes i seracs. El dia 29 vaig pujar fins a 7.700m, buscant una línia a l’ esquerra dels seracs del coll Nord. Exactament, a la cara NNE. Si les condicions a la cara NNE eren perfectes, amb neu que enfonsava les botes i gel, a l’arribar a l’aresta la quantitat de neu fresca caiguda durant el monzó es feia patent, i vaig haver havent d’obrir traça fins a la cintura. Aquell dia vaig arribar fins als 7.700m. És una sensació increïble estar sol en una muntanya tan gran. Hi havia molta neu que dificultava avançar, però les condicions eren bones pel que fa a la seguretat. No hi havia risc d’allaus i la meteorologia era molt estable aquells dies.

diari_kj2_amb-mosca

Al cap de dos dies, el 31 d’agost, vam decidir fer un últim dia d’aclimatació, buscant els 8.000-8.200m. Aquest cop, vam sortir amb el Seb i el Jordi a les 3 del matí del campament per la morrena i a les 6 vam atacar per la cara NNE. Vam decidir pujar per una nova ruta a la dreta de la cara, en un esperó i canal situat a la dreta de la via russa i sortint a 7.900m a la dreta dels pinacles. La progressió era bona, les condicions de gel i neu perfectes, amb inclinacions mitjanes de 55 graus i algunes travesses o passos en gel. A les 12 del migdia, a 7.600m, va haver-hi un canvi de temps inesperat. Va començar una forta nevada, i amb ella un risc alt d’allaus.

Després d’aquest intent, vam baixar uns dies a Rombuk per descansar i esperar que tornés l’estabilitat i el bon temps. Volíem intentar fer el cim, ja que les sensacions eren molt bones.

Durant aquests dies, el monzó es va intensificar: feia molt vent i les precipitacions eren constants. El bon temps va semblar arribar i el dia 8 de setembre vam fer un intent de cim amb en Jordi i en Seb. Sabíem que les condicions eren complicades, però volíem provar-ho. Vam sortir a mitjanit del nostre campament. Vam arribar a les 3.00 h al peu de la paret NNE, vam passar la rimaya, però ràpidament, a 7.000m, ens vam adonar que el vent havia creat grans plaques i vam decidir baixar.

foto-kj-3

Vam analitzar la situació i vam veure que durant aquells dies la muntanya s’ havia carregat de molta neu i el vent havia format grans plaques, no només a la cara NNE sinó també a l’aresta. Tenint en compte aquesta situació, vam veure que havien de canviar molt les coses per poder fer un atac al cim amb seguretat i vam posposar el repte de pujar l’Everest, ja que fer un atac ràpid significava exposar-se a un accident. Les condicions meteorològiques no eren propícies. Havíem d’esperar a que entrés vent i netegés la neu, a banda d’esperar que el temps s’estabilitzés per poder fer l’atac de manera segura. Això implicava esperar nous permisos i augmentar el desgast d’estar esperant a la muntanya.

Tot i així, ens quedava encara una setmana de permís i vam aprofitar per fer algunes activitats per la zona. El dia 11 de setembre vaig anar al Chang Tsé, de 7.580m, des del Campament. El mateix dia el Seb va esquiar el Changzheng Peak de 6.977m.

El dia següent vaig voler pujar el més amunt possible per la via normal cap a l’Everest. Fins al coll N, hi havia molta neu acumulada però la progressió era fluida. L’aresta N estava amb una neu placada, ja que les plaques es van trencar fins a tres vegades cap a la cara N. Tot i així, eren dures, cosa que permetia una progressió molt ràpida. D’aquesta manera, vaig poder pujar fins a 7.950m abans del migdia. Va ser a partir d’aleshores quan el temps va empitjorar i va començar a nevar. Vaig baixar ràpidament seguint les traces de pujada i a les 3h estava de nou al campament. Definitivament, deixàvem l’Everest per un altre moment.

El dia següent, el 13 d’agost, vam anar amb el Vivian i el Seb al cim que teníem davant del nostre campament, a 6.910m, entre el Changtse I el Changzheng amb esquís.

Els dies es van acabar i les condicions a la muntanya no canviaven. La meteorologia seguia sent inestable i el perill d’allaus a les parts altes seguia sent molt elevat. Vam marxar de la muntanya amb una certa sensació de frustració. Estàvem ben aclimatats per poder pujar sense prendre riscos molt elevats, però d’altra banda estem molt satisfets de les activitats que hem pogut fer. Estic molt content del gran aprenentatge aconseguit aquestes últimes setmanes a l’Himàlaia. Hem vist les coses que han funcionat i les que s’haurien de canviar. Hem après i, personalment, he crescut com a alpinista. La sensació de l’expedició és molt positiva tot i no haver pogut arribar al cim. Ha estat una gran experiència que segur que ens servirà de cara a tornar-ho a provar en el futur

Kilian

kj_pujada_newsletter

Kilian Jornet aplaça el somni de conquerir l’Everest

 

fitxer_001

Kilian Jornet torna de l’Everest sense haver pogut culminar l’ascens a la muntanya més alta del món. Les males condicions meteorològiques en el tram final de l’expedició els han impedit poder realitzar la temptativa d’ascens de la cara nord de l’Everest.

Segons explicava Jornet: “Les primeres setmanes vam estar aclimatant molt bé i amb bones condicions. No obstant això, quan començàvem a estar preparats per preparar la temptativa el temps va començar a canviar. Hi va haver diverses precipitacions que van deixar fortes nevades i una acumulació de neu important. Així, tot i que nosaltres ens trobàvem bé físicament hi havia molt perill d’allaus i ens era impossible poder pujar en condicions de seguretat òptimes

Tot i la impossibilitat de dur a terme el repte, Jornet està satisfet amb l’experiència. “Hi ha una mica de frustració perquè estem ben aclimatats i les sensacions són bones, però suposava exposar-se massa si ho intentàvem. De totes maneres estem contents perquè ha estat una experiència molt positiva on hem après molt. Estar sols a l’Everest és una cosa increïble ja que no hi havia cap altra expedició. Ara tornarem a casa, per recuperar i plantejar-nos el futur. Crec que sí que tornarem, segurament canviarem algunes coses però ens enduem una gran experiència i un bon aprenentatge per a la propera“.

Així, després d’haver estat tres setmanes al camp base de la cara nord de l’Everest (6.000m) aclimatant i preparant-se per intentar el repte d’ascens a la muntanya més alta del món, Jornet i l’equip de Summits of My Life ajornen el repte de l’Everest per a una nova campanya.

Kilian Jornet pretenia, amb aquest repte, completar el projecte de Summits of My Life, que des de 2012 l’ha portat a batre rècords d’ascens i descens en muntanyes al voltant del planeta.
[Properament comunicat amb tots els detalls de l’expedició]

Summits of My Life escala el repte solidari per ajudar Nepal

Summits of My Life ha escalat el seu repte més solidari. El passat desembre, coincidint amb l’estrena de la pel·lícula Langtang, el projecte de Kilian Jornet i l’ONG SOS Himalaya-Fundación Iñaki Ochoa de Olza es van posar com objectiu recaptar 58.080 € per a col·laborar en la reconstrucció de 116 cases al Langtang, una de les zones més afectades pel terratrèmol que el 2015 va assolar Nepal.

Set mesos després d’iniciar aquesta aventura solidària, Summits of My Life ha aconseguit no només assolir aquest repte, sinó superar-lo. En total, gràcies a les aportacions a través de la plataforma Mi Grano de Arena, així com les diferents accions solidàries organitzades durant aquest periode, s’han recaptat 58.958,03 euros.  Aquesta quantitat ha estat gestionada per SOS Himalaya-Fundación Iñaki Ochoa de Olza, que el mes de març es va desplaçar fins al terreny per començar a coordinar les obres de reconstrucció.

 

Aquesta ajuda ha servit per aportar un gra de sorra després del terratrèmol del 25 d’abril de 2015, que va tenir greus conseqüències per Nepal. Un desastre natural que, segons xifres oficials, va acabar amb la vida de més de 9.000 persones, a més d’un gran nombre de desplaçats. Una de les zones més afectades va ser la vall de Langtang, població on l’equip de Summits of My Life va ser testimoni de les conseqüències del sisme.

El poble de Langtang va quedar enterrat completament després que el terratrèmol desencadenés una esllavissada de neu, gel i pedres, a causa de la gran quantitat de neu acumulada durant un hivern especialment dur. A més, l’onada expansiva de l’esllavissada va causar danys greus als pobles propers. Els pocs supervivents de la catàstrofe van ser evacuats a un camp de refugiats a Katmandú. El terratrèmol els va deixar sense casa i la majoria d’ells viuen actualment en habitatges temporals.

Per això, Summits of My Life i l’ONG SOS Himalaya-Fundación Iñaki Ochoa de Olza van promoure una campanya per recaptar fons per col·laborar en la reconstrucció del Langtang. Aquest projecte va coincidir amb l’estrena de Langtang, la tercera pel·lícula del projecte Summits of My Life, una crònica sobre el que en Kilian Jornet i el seu equip van viure després del terratrèmol.

Els habitants de Langtang van crear un comitè a través del qual han coordinat els donatius de les organitzacions internacionals per invertir-los en la reconstrucció de la vall.

Per tal de col·laborar en aquest projecte, des de Summits of My Life es van organitzar diferents accions, a banda de promoure les donacions a través de la plataforma de donació Mi Grano de Arena. Així doncs, amb el sorteig solidari d’un rellotge Suunto Ambit 3 Peak d’en Kilian Jornet es van recaptar 7.884€. A aquesta quantitat s’hi han sumat els 11.916€ obtinguts amb els beneficis de les estrenes de la pel·lícula a Barcelona i a Stuttgart, on el passat mes de març es va projectar Langtang coincidint amb el O.U.T. Salomon Festival. A més, el passat 25 d’abril es van organitzar 38 projeccions arreu del món per commemorar el primer aniversari del terratrèmol de Nepal. Amb aquesta acció es van obtenir 17.082€ que es van sumar als 22.076,03 a les donacions anònimes realitzades a través de Mi Grano de Arena.

En total, 58.958,03€ que SOS Himalaya-Fundación Iñaki Ochoa de Olza ha destinat en el següent material per ajudar en la reconstrucció de Langtang: xapa de construcció dels teulats, fusta contraxapada per les parets i els sostres, transport del material i mà d’obra.

Membres de l’ONG es va desplaçar fins al terreny per començar a coordinar les obres de reconstrucció. En una primera fase, es va dur a terme una gran tasca per desenrunar el poble que va quedar engolit per l’allau que es va produir com a conseqüència del terratrèmol. Un cop completada aquesta fase, s’ha començat el procés de reconstrucció de les cases, que es durà a terme en els propers mesos.

Malgrat el gra de sorra aportat, a Langtang segueixen necessitant molta ajuda per recuperar la normalitat. Per això,  tots aquells que vulguin, poden seguir col·laborant en la reconstrucció del Langtang a través de donacions a SOS Himalaya- Fundación Iñaki Ochoa de Olza.

Comptem amb tu per ajudar Nepal!

samarreta_ok!_CAT

El 25 d’abril de 2016 es compleix el primer aniversari del terratrèmol al Nepal i des de Summits of My Life hem preparat una acció molt especial per homenatjar els seus habitants a les xarxes socials. L’objectiu: recordar a tothom que Nepal segueix necessitant la nostra ajuda per la seva reconstrucció.

Volem que et converteixis en la veu del nostre projecte!

Si no tens la samarreta, comparteix aquesta foto a les xarxes socials!

comparteix_2_OK

Ens ajudes? Comparteix el projecte a les teves xarxes socials. Si ens hi sumem tots podem arribar molt lluny!

Summits of My Life conmemora el primer aniversari del terratrèmol de Nepal

screening_FB_summs

Llista provisional de projeccions:

Albacete (Spain)

Alp (España)

Åndalsnes (Norway)

Baguio (Filipines): 

  • On: Canto Restaurant
  • Hora: 19:00 h
  • Tickets: A la sala o via email a steve@racebase.asia
  • Organitzador: The Cordillera Conservation Trust

Barcelona (Espanya) 

  • On: Filmoteca de Catalunya 
  • Hora: 20:00 h
  • Tickets: A la sala a partir de les 19:00 h
  • Organitzador: Summits of My Life

Calella, Maresme (Espanya)

  • On: Sala Mozart
  • Hora: 21:00 h
  • Tickets: A la sala
  • Organitzador: Ajuntament de Calella

Córdoba (Espanya) 

Doha (Qatar)

Donostia (Espanya)

  • On: Aquarium
  • Hora: 19:00 h
  • Tickets: On-line
  • Organitzador: El Diario Vasco

Granada (Espanya): 

Hong Kong:

  • On: Hebe Haven Yacht Club
  • Hora: 18:15 h
  • Tickets: A la sala o via email a steve@racebase.asia
  • Organtizador: Race Base Asia

Hong Kong:

Illa de la Reunió (França)

Jakarta (Indonèsia)

  • On: Pavilum 28
  • Hora: 19:00 h
  • Tickets: A la sala
  • Organitzador: Race Base Asia

Putrajaya (Malàisia)

Manila (Filipines)

  • On: Conrad’s Cafe
  • Hora: 19:00 h
  • Tickets: A la sala
  • Organitzador: Race Base Asia

Mallorca (Espanya)

Ordino (Andorra)

  • On: Auditori Nacional d’Andorra
  • Hora: 21:00 h
  • Tickets: Oficines de Turisme d’Ordino i Andorra la Vella i a la venda a la sala una hora abans de la projecció
  • Organitzador: Cims Màgics en col·laboració amb el Comú d’Ordino, Govern d’Andorra i Ràdio i Televisió d’Andorra
Londres (UK)

Rotorua (Nova Zelanda)

  • On: G Block Lecture Theatre
  • Hora: 19:00 h
  • Tickets: A la sala
  • Organitzador: Rotorua Running Club

Salvan (Suïssa)

  • On: Salle Polyvalente Salvan
  • Hora: 20:00 h
  • Tickets: Maison du Tourisme de Salvan / Les Marécottes i a la sala
  • Organitzador: Commune Salvan

San Francisco (USA)

Saragossa (Espanya)

Singapur

Sofia (Bulgaria)

  • On: National Palace of Cultura, Sala Lumiere Cinema
  • Hora: 19:00 h
  • Tickets: On-line
  • Organitzador: Travellers Club Bulgaria

Tenerife (Espanya):

Tokio (Japó)

  • On: Yamakey Auditorium
  • Hora: 20:30 h
  • Tickets: A la sala
  • Organitzador: Dogs or Caravan

 

Kilian Jornet i l’equip de Summits of My Life a Alemanya

stuttgart_soml_premiere
La ciutat d’Stuttgart, al sud-oest d’Alemanya, va acollir ahir la nit la première de “Langtang” en aquest país. Kilian Jornet i l’equip de Summits of My Life van ser presents en aquest acte que va reunir fins a 450 espectadors a la sala Wagenhallen.

Kilian Jornet, acompanyat de Seb Montaz, director de la pel·lícula, i l’alpinista Jordi Tosas van compartir amb els assistents a l’acte una xerrada sobre Nepal i els motius que els van emprendre a viatjar fins a la vall del Langtang, fa gairebé un any, després del terrible terratrèmol que va sacsejar el país.

“Estem molt contents de poder estar avui aquí. És la primera vegada que venim a Alemanya a presentar una pel·lícula de Summits of My Life. Compartir les experiències sempre ens agrada perquè així podem tenir el feedback real del públic i compartir moments del rodatge”, explicar Kilian.

L’acte formava part del festival O.U.T. de Salomon, on a més de Jornet i l’equip s’hi han pogut veure altres pel·lícules d’atletes de trail running d’arreu del món.

A més de documentar el viatge, la pel·lícula també és un homenatge al poble del Nepal i a la seva generositat. Per aquest motiu, i igual que a la presentació de Barcelona, tots els beneficis que es recaptin durant l’acte es destinaran al projecte solidari que Summits of My Life impulsa juntament a l’ONG SOS Himalaya.

Ajuda’ns a fer realitat aquest somni!

Summits of My Life i SOS Himalaia promouen una campanya per recaptar fons per reconstruir 116 cases: el nombre de famílies que s’han quedat sense casa i volen tornar a viure a la vall del Langtang. Col·labora-hi per fer realitat el nostre somni!

Els donatius es poden realitzar a través de la web del projecte: www.summitsofmylife.com/nepal

 

SUMMITS OF MY LIFE VOL RECONSTRUÏR 116 CASES A NEPAL

SOML_ONG_cat

Summits of My Life contribuirà a la reconstrucció de 116 cases al Langtang

Avui s’ha presentat el projecte solidari amb el qual s’embarca Summits of My Life. Per fer-ho, s’associa amb l’ONG Sos Himalaya per tal de contribuir en la reconstrucció de la Vall del Langtang.

“L’experiència del Nepal ens va fer adonar-nos que volíem seguir ajudant a la gent del Langtang, que ho ha perdut tot. En tornar del Nepal vam començar a moure’ns i juntament amb SOS Himalaia hem trobat un projecte que ens encaixa moltíssim a la Vall del Langtang. SOS Himalaia és una ONG amb qui compartim molts valors i estem molt contents de poder iniciar aquesta col·laboració”, explicava Kilian Jornet.

El terratrèmol del passat mes d’abril va tenir greus conseqüències a la Vall del Langtang. El poble de Langtang va quedar enterrat completament després que el sisme desencadenés una esllavissada de neu, gel i pedres, degut a la gran quantitat de neu acumulada durant un hivern especialment dur. A més, l’onada expansiva de l’esllavissada va causar danys greus als pobles propers. Els pocs supervivents de la catàstrofe van ser evacuats a un camp de refugiats a Katmandú, i malgrat que alguns d’ells han tornat a la vall, el terratrèmol els va deixar sense casa.

Així, Summits of My life i SOS Himalaia promouen una campanya per recaptar fons per reconstruir 116 cases: el nombre de famílies que s’han quedat sense casa i volen tornar a viure a la vall del Langtang. La reconstrucció d’aquests habitatges es farà seguint l’arquitectura típica del Nepal, coneguda com a “Jasta Pata”: planxes de zinc que es col·loquen sobre una estructura de fusta.

A més del material per construir les “Jasta Pata”, el cost principal d’aquesta reconstrucció serà el transport. Els accessos a la vall del Langtang, ja per sí complicats, van quedar danyats després del terratrèmol, i és per això que el transport del material s’haurà de realitzar per aire. Les cases es reconstruiran en diferents punts de la vall, ja que de moment a la zona on havia estat el poble de Langtang no s’hi pot reconstruir.

Summtis of My Life col·laborarà en diverses accions per poder recollir els fons necessaris. Entre altres, tots els beneficis recaptats durant la presentació a Barcelona es destinaran a aquest projecte. A més, el projecte obre una campanya de recaptació de fons per tal d’aconseguir l’objectiu: 58.080$.

Maria Climent, responsable de SOS Himalaya declarava: “Vam iniciar una col·laboració molt bonica ja que compartim la visió que té Kilian de la muntanya. Des de SOS Himàlaia hem dut a terme molts projectes arran del terratrèmol i començar ara aquest nou ens ajudar a seguir desenvolupant la nostra activitat a la serralada de l’Himàlaia. A més, tenir un projecte com el de Summits i Kilian recolzant-nos en aquest projecte segur que serà molt beneficiós”

Els donatius es podran realitzar a través de la web del projecte: www.summitsofmylife.com/nepal.

Go to top