#OurEverest

Captura de pantalla 2017-04-25 a les 17.54.01

Kilian Jornet està preparat per a la gran aventura d’aquest 2017. Després de participar ahir a la Mezzalama, on ha acabat segon fent equip amb Marti Wener i Martin Anthamatten.

Sense temps per descansar aquest matí s’ha embarcat en un avió rumb a l’Himàlaia, on espera passar les pròximes setmanes en dos projectes alpinístics molt diferents.

Primera parada: Cho Oyu

En la primera part del viatge, Kilian Jornet intentarà ascendir al Cho Oyu (8.201m), la sisena muntanya més alta del planeta. Per a aquesta expedició Jornet viatjarà amb la seva companya Emelie Forsberg.

Jornet i Forsberg van buscar un cim en que el camp base fos fàcilment accessible. Després de sospesar diferents opcions es van decantar per aquesta muntanya de la serralada de l’Himàlaia.

Segons explicava Jornet: “Serà interessant veure com ens sentirem, ja que l’aclimatació haurà de ser molt ràpida. Hem estat preparant aquesta expedició des de fa unes setmanes, però no serà fins que arribem allà que sabrem com reaccionarà el nostre cos. Serà una experiència interessant ja que serà el primer 8.000m de l’Emelie i m’agradarà ser-hi per acompanyar-la. Per la meva banda, també serà una bona preparació amb vista a l’Everest, ja que arribaré allà més aclimatat“.

El tàndem estarà durant dues setmanes al Cho Oyu abans que Jornet es prepari per afrontar la segona part del viatge.

Everest, el gegant que queda

Així, a mitjans de maig Jornet viatjarà cap al Tibet per arribar fins al monestir de Rongbuk, a 5.000m i punt d’inici de l’expedició a l’Everest (8.848m). En aquesta ocasió, l’equip es fa encara més minimalista i només el càmera Sébastien Montaz-Rosset l’acompanyarà. En aquesta expedició Jornet té com a objectiu coronar la muntanya més alta del món i culminar el seu projecte personal Summits of My Life.

Des de fa sis anys Jornet ha viatjat per tot el món intentant establir rècords d’ascens a les muntanyes més icòniques del planeta. Va començar a la serralada del Mont Blanc el 2012 i des de llavors ha escalat muntanyes a Europa (Mont Blanc i Cervino), a Amèrica del Nord (Denali) i a Amèrica del Sud (Aconcagua). Ara, per tancar el projecte, es planteja per segona vegada l’ascens a l’Everest després que l’expedició hauria de postposar-se al setembre del 2016 a causa de les males condicions meteorològiques.

Aquest 2017 l’equip tenia previst viatjar a l’Himàlaia a la temporada de tardor, però al no poder obtenir els permisos, es va decidir avançar l’expedició per fer-la a la primavera, segons comentava Jornet: “Aquest any l’experiència serà diferent a la de 2016, ja que en el camp base hi haurà més gent, l’any passat estàvem sols. La nostra idea de fer l’intent a l’agost-setembre tenia la seva explicació i és que en aquests mesos les temperatures solen ser una mica més càlides i hi ha menys risc de congelacions. Malgrat tot, l’experiència de l’any passat ens aportarà un coneixement que serà vital per a aplicar-lo en l’expedició“.

Igual que en la campanya anterior, l’equip de Summits of My Life intentarà fer cim per la vessant nord de l’Everest. Aquesta cara és la més desconeguda, ja que la majoria d’expedicions comercials ho fan per la vessant sud. Jornet desconeix encara la ruta que emprarà en el seu intent d’ascensió, i dependrà de les condicions meteorològiques del moment. El principi, la seva idea serà intentar-ho ja sigui pel corredor Norton o pel Hornbein.

Durant els primers dies l’equip té previst instal·lar-se a camp base avançat (ABC), situat a 6.300m. Des d’allà, faran diverses sortides per aclimatar i reparar el terreny abans de baixar al punt d’inici del repte. Aquesta és la idea base del projecte Summits of My Life, on es comptabilitza un ascens quan s’assoleix sortint des de l’últim punt habitat per tornar al punt d’origen un cop coronat el cim. En aquest cas, el punt de sortida serà el monestir de Rongbuk, a 5.000m.

Jornet sap que en el cas de l’Everest els factors determinants seran l’altura i les condicions meteorològiques: “Hi ha molts factors que estan en l’aire i que dependran de com em trobi en alçada i les condicions que es donin durant la nostra expedició. Serà allà on prendrem les decisions, però sabent que volem fer com ho hem fet fins ara: lleugers i ràpids. Hi ha gent que es pensa que és un repte de bojos, però per a mi la muntanya és un espai de llibertat on cadascú fa el que creu que ha de fer. Jo busco anar lleuger per poder moure’m amb rapidesa. D’aquesta manera, passem menys temps en alçada i el nostre cos es fatiga menys, encara que som conscients que això afegeix un punt de risc a l’expedició. No obstant, posant tots els elements en la balança, aquesta és la manera que escollim i la que intentarem fer de nou a l’Everest “.

Kilian Jornet té previst passar un mes a l’Everest per poder fer la temptativa abans de tornar a Europa.

Our Everest, una campanya global

Durant l’expedició es farà servir el hastag #OurEverest per seguir l’evolució del repte. D’aquesta manera es vol unir a la comunitat de seguidors que han impulsat el projecte des del primer dia i que han contribuït a fer que l’Everest sigui avui una realitat.

Jornet explicava: “Fa cinc anys que vam començar aquest repte junts, i amb els valors i la nostra manera d’anar a la muntanya hem arribat fins aquí. Encara no sabem què passarà tinc clar que aquest no és el meu Everest, sinó el nostre Everest, de tots els que d’alguna manera han aportat un gra de sorra perquè aquest projecte sigui una realitat“.

Es podrà seguir el projecte en http://everest.summitsofmylife.com/ i a les xarxes socials del projecte,Facebook i Twitter.

unnamed

Be Sociable, Share!

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


    Go to top