Tothom pot ajudar a un rècord – Part II

Agustín Zulueta con Kilian Jornet

A la segona part de la història dels piolets, l’enginyer Agustín Zulueta es va envoltar de més persones per aconseguir crear el piolet perfecte. Aquí aquesta la història. > Llegeix abans la primera part de ‘Tothom pot ajudar a un rècord’

Jordi Tosas entra al projecte i un nou prototip

Portàvem ja dos prototips de piolet i vam veure que ens estàvem acostant al model perfecte, però és clar, tots tenim les nostres feines, jo seguia amb els vaixells i el Nacho fent de guia de muntanya, així que ens vam adonar que necessitàvem un altre entusiasta, amb un perfil tècnic. Va ser llavors que va entrar en acció el Punky Jordi Tosas, que va fer el fine tuning.

El projecte pren una envergadura important, i hem de complir amb les expectatives. Sens dubte, el Jordi transmet a l’equip aquest optimisme i empenta que té per donar-nos l’energia necessària i el coneixement tècnic quan ja portàvem prop de 300 hores dedicades al projecte. Amb el Jordi incorporem 20 mm més de fulla i un puny fet a mida a la mà del Kilian amb un guant gros. Només quedaven unes setmanes per al viatge, i vaig trucar a Jordi per dir-li que l’havia de provar sí o sí abans d’entregar-li al Kilian.

Val! Em va dir Jordi. Estic tornant de Barcelona, m’ho envies a una gasolinera que hi ha a la carretera i de camí a casa l’agafo, ho provo i fem l’última unitat amb totes les millores. Vaig fer el que em va dir però, la veritat, pensar que anava a confiar en un Courier i una gasolinera enmig dels Pirineus en una peça que portava més de 400 hores de treball, molta inversió i sobretot molta molta il.lusió … em feia més por que fer la Cassin descalç! El Jordi em va trucar l’endemà i em va dir que era brutal, però que faltava l’últim esprint abans de volar a Ancorage, i és que calia canviar l’adherència a l’empunyadora … .Per què? Doncs perquè gran part de la travessia al Mckinley seria amb el piolet agafat pel cap i era massa ample, i l’adherència tenia poc contacte amb els guants posats.

Això era una complicació de més! Calia modificar el motlle i reestructurar tota la part per la força absorbida sobre aquesta zona per la tracció de la fulla. Som-hi altra vegada! Això sí, ja no hi ha un segon de marge, aquest va ser el nostre Summits personal.

Finalment, unes hores després que Kilian guanyés a Zegama vaig quedar amb ell per donar-li l’última unitat, només unes hores abans de volar cap a Anchorage.

I aquest és el resultat final! Una gran peça personalitzada, resistent, lleugera i més fiable que les dues anteriors. Perquè us pugueu fer una idea, el més semblant que es pot trobar al mercat pesa el doble.
Algunes dades d’aquesta història

Gent involucrada en ordre cronològic: Agustín Zulueta, Jordi Corominas, Nacho Morales, Kilian Jornet, Guille Poncinibio, Gabriel Mariani i Jordi Tosas.

Nombre de peces realitzades: 4.

Pes: 263gr, 316gr, 314gr i 292 grs respectivament.

Hores invertides en el projecte: + de 500 hores durant 7 mesos.

Hores de producció de la primera peça: 96.

Hores de producció de l’última: 36

Piolet utilitzat en el record: El primer prototip, el més lleuger!

 

Has vist els vídeos sobre l’expedicióe al McKinley?

Pel·lícula Déjame Viure – segon any del projecte Summits of My Life

Be Sociable, Share!

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


    Go to top