L’ascens a l’Everest de Kilian Jornet

Jornet fa cim en solitari a la muntanya més alta del món (8.848m) sense oxigen, sense utilitzar cordes fixes i d’una sola tirada

Amb aquest ascens, que forma part del projecte Summits of My Life, ha establert una nova marca de velocitat de 26h des del Camp Base de l’Everest (5.100) fins al cim, a 8.484m

Degut a unes molèsties estomacals Jornet no ha completat el descens fins al Camp Base de l’Everest i es recupera actualment al Camp Base Avançat de l’Everest (6.400m)

Fins a 7.700m m’he trobat molt bé i avançava segons el planning previst, però a partir d’aquell punt m’he començat a trobar malament, suposo que per un virus estomacal. Des d’allà he avançat molt lentament i havia d’anar parant cada poc per anar-me recuperant. Finalment, però, he fet cim a mitjanit”, explicava Jornet

 

Barcelona, 22/05/2017 – Kilian Jornet ha fet cim a l’Everest, la mitjanit (hora local) del 21 al 22 de maig. Per fer-ho no ha utilitzat ni oxigen, ni cordes fixes i ho ha fet d’una sola tirada. Amb aquest ascens, Kilian Jornet estableix un nou “Fastest Known Time” (FKT) o el que és el mateix, una nova marca de velocitat. Ho ha fet amb 26h sortint des del Camp Base de l’Everest, situat a l’antic monestir de Rombuk (5.100m) fins al cim, situat a 8.484m.

El cim l’ha aconseguit per la cara nord de la muntanya més alta del món (8.848m) seguint la ruta tradicional. Kilian Jornet iniciava el repte al Camp Base de l’Everest (5.100m) el 20 de maig a les 22h hora local (+5:45 GMT).

A les 12h15 hora local estava de tornada a l’Advanced Base Camp de l’Everest (6.500m) on confirmava el cim, aconseguit a mitjanit, 26 hores després d’iniciar l’ascens. Habitualment, les expedicions triguen uns quatre dies per fer cim sortint des de l’Advanced Base Camp.

38 hores després de començar el repte, i en arribar de tornada a l’Advanced Base Camp explicava: “Fins a 7.700m m’he trobat molt bé i avançava segons el planning previst, però a partir d’aquell punt m’he començat a trobar malament, suposo que per un virus estomacal. Des d’allà he avançat molt lentament i havia d’anar parant cada poc per anar-me recuperant. Finalment, però, he fet cim a mitjanit”

A causa de la indisposició, Jornet va decidir donar per acabada la temptativa a l’Advanced Base Camp en lloc de baixar al Camp Base de l’Everest, situat a l’antic monestir de Rombuk com estava previst inicialment.

Aquest ascens forma part del projecte Summits of My Life, que des de 2012 l’ha portat a viatjar per tot el món intentant establir rècords d’ascens a les muntanyes més icòniques del planeta. Va començar a la serralada del Mont Blanc el 2012 i des de llavors ha escalat muntanyes a Europa (Mont Blanc i Cerví), a Amèrica del Nord (Denali) i a Amèrica del Sud (Aconcagua).

Pel repte de l’Everest, Jornet ha estat acompanyat de Sébastien Montaz-Rosset, guia de muntanya i videocamara de l’expedició.

Cim a l’Everest en 26h

Els meteoròlegs van posar-se d’acord per anunciar una finestra de bon temps els dies 20 i 21 de maig. Jornet va decidir marcar-se el dia 20 de maig per iniciar el repte. Ho feia sortint des de 5.100m, al Camp Base de l’Everest i antic monestir de Rombuk.

L’objectiu era fer cim, d’una tirada, sense utilitzar oxigen ni cordes fixes i amb el mínim material possible. Finalment, veient les condicions de les diferents rutes, Jornet optava per intentar l’ascens per la ruta tradicional.

Kilian Jornet engegava el cronòmetre a les 10 de la nit hora local (+5:45 GMT). Des d’allà, l’esperaven 15,2km per la morrena del glaciar fins arribar al Camp Base Avançat (ABC, 6.400m). Va trigar 4h35 en unir els dos punts i arribava a l’ABC a les 2:35 de la matinada. En arribar, va descansar durant dues hores per continuar l’ascenció.

En arribar, explicava: “És important arribar fresc als 8.000m si volia tenir oportunitats de fer cim. Per això, sabia que a la primera part havia d’anar regulant i guardant forces per la part final”. Jornet havia deixat part del material tècnic a l’Advanced Base Camp, i se l’enduia per afrontar la part més tècnica de l’expedició a les 4:30 de la matinada.

En sortir de l’ABC, encarava la pujada per creuar el camp 1 a 7.000m. Eren prop de les 6:30 de la matinada en arribar-hi i registrava 8 hores des de la sortida. D’allà, encararia la pujada cap al camp 2, distribuït entre 7.600m i 7.800m. Allà l’esperava Seb Montaz, que el filmaria durant l’ascens i després tornaria a l’Advanced Base Camp per informar de la seva situació.

Jornet, per la seva banda, continuava amb l’ascenció. A partir dels 7.500m es va començar a trobar dèbil i amb un fort malestar a l’estòmac. Per això, va decidir aturar-se durant 15 minuts al camp 3 (8.300m) per descansar i explicava: “No em trobava gaire bé i avançava molt lentament. Cada pocs metres havia d’aturar-me ja fos amb vòmits o amb rampes. Malgrat tot, em trobava bé en alçada i vaig decidir continuar”. Des d’allà, Jornet superava la part més alta del cim i arribava al cim a mitjanit, 26h després de sortir. La nit era clara, sense núvols ni vent, i Jornet explicava: “Pujar al cim de l’Everest sense cordes fixes no és una cosa que es pugui fer cada dia! Vaig veure una posta de sol espectacular i finalment, a mitjanit arribava al cim. Estava sol però veia llums de frontals tant a la vessant nord com la sud d’expedicions que començaven l’ascens. De seguida vaig començar a baixar, per poder arribar el més ràpidament possible a l’ABC”. Abans, però, tornaria a parar durant una hora al Camp 3 per descansar abans d’encarar la part final del descens.

Així, arribava de nou a l’Advanced Base Camp a les 12h15 hora local, 38h després de començar el repte. A causa de la indisposició, Jornet decideix donar per acabada la temptativa a l’Advanced Base Camp en lloc de baixar al Camp Base de l’Everest, situat a l’antic monestir de Rombuk com estava previst inicialment.

Per la seva banda, el càmeraman Seb Montaz ha seguit el Kilian Jornet durant part del seu repte. Montaz va sortir de l’Advanced Base Camp a les 3h20 de la matinada i va pujar fins a 7.500m per esperar-lo i filmar imatges del seu ascens i dels camps d’alçada de l’Everest. Montaz pujaria fins als 8.020m per filmar material. Des d’allà, baixaria de nou fins a l’Advanced Base Camp per esperar a Jornet de tornada, pujant de nou fins als 7.000m per rebre’l. Un plegat d’hores a la muntanya també per aquest guia de muntanya reconvertit en càmeraman.

De moment, Jornet i Montaz es quedaran a l’Advanced Base Camp per recuperar-se de l’esforç d’una jornada titànica.

L’Everest, segon assalt

Al setembre del 2016 Kilian Jornet va fer una primera temptativa a la muntanya més alta del món. Malgrat trobar-se ben aclimatats i en bones condicions físiques, l’equip no va poder fer cap temptativa d’ascens, degut a una climatologia molt adversa.

Aquest any s’ha canviat la temporada i s’ha viatjat en la temporada primaveral. Les condicions meteorològiques han estat força favorables per l’equip, que ha pogut aclimatar en bones condicions i preparar-se pel repte.

Una aclimatació ràpida per ser més eficients

Abans de l’Everest, Kilian Jornet havia passat dues setmanes a un altre 8.000, el Cho Oyu (8.200m). L’objectiu de l’expedició era preparar-se bé per l’Everest i, també, provar un nou tipus d’aclimatació, segons explicava: “En quatre setmanes hem fet dos cims de 8.000m així que l’aclimatació que hem fet sembla que funciona. Hem estat entrenant en hipòxia unes setmanes abans i vam aclimatar als Alps abans de venir. Aquest tipus d’aclimatació exprés sembla funcionar i el cos es fatiga menys i per tant arribem més forts el dia del repte”.

Kilian Jornet va arribar el passat dia 10 de maig al Camp Base de l’Everest, situat a 5.100m. Jornet va escollir la cara Nord de la muntanya, que és la menys habitual. El dia després d’arribar, Kilian Jornet va pujar fins al camp base avançat (ABC, 6.400m) per continuar amb la seva aclimatació i pujava, el dia 11, fins a 7.600m. En baixar de nou a l’ABC explicava que: “M’he sentit molt bé, estic tenint molt bones sensacions en alçada, crec que estem fent una bona aclimatació”.

El diumenge 14 de maig va ser dia de repòs abans d’afrontar, el dia 15, l’últim gran entrenament. Sortint des de l’ABC, el Kilian va pujar i baixar des de 6.400m fins a 8.400m en poc més de 9h. El seu objeciu era, d’una banda, aclimatar, i de l’altra veure com estava el terreny. En pujar va adonar-se ràpidament que no seria possible fer un ascens pels corredors Norton o Holbeirn tal i com havia previst en un inici; la via estava massa gelada i podia resultar perillosa.

El dia 17 de maig, Kilian Jornet baixava de nou al Camp Base per descansar; havia acabat el periode d’aclimatació. Calia esperar només una finestra de bon temps per poder fer l’intent d’ascens al cim.

 

Temps de pas acumulats del repte

 

Everest Base Camp (5.100m) – Everest Advanced Base Camp (6.400m): 4h35

Descans de 2h a l’Everest Advanced Base Camp

Everest Advanced Base Camp (6.400m) – Summit (8.848m): 26h (Descans de 15’ al Camp 3 de pujada i 1h de baixada)

Summit (8.848m) – Everest Advanced Base Camp (6.500m): 38h

Kilian Jornet fa cim a l’Everest

Kilian_xx.ss

Kilian Jornet ha fet cim a l’Everest, la mitjanit (hora local) del 21 al 22 de maig. Per fer-ho no ha utilitzat ni oxigen, ni cordes fixes i ho ha fet d’una sola tirada.

El cim l’ha aconseguit per la cara nord de la muntanya més alta del món (8.848m) seguint la ruta tradicional. Kilian Jornet iniciava el repte al Camp Base de l’Everest, situat a l’antic monastir de Rombuk (5.100m) el 20 de maig a les 22h hora local (+5:45 GMT).

A les 12h15 del 22 de maig hora local està de tornada a l’Advanced Base Camp de l’Everest (6.500m) on confirmava el cim, aconseguit a mitjanit, 26 hores després d’iniciar l’ascens.

38 hores després de començar el repte, i en arribar de tornada a l’Advanced Base Camp explicava: “Fins a 7.700m m’he trobat molt bé i avançava segons el planning previst, però a partir d’aquell punt m’he començat a trobar malament, suposo que per un virus estomacal. Des d’allà he avançat molt lentament i havia d’anar parant cada poc per anar-me recuperant. Finalment, però, he fet cim a mitjanit

A causa de la indisposició, Jornet decideix donar per acabada la temptativa a l’Advanced Base Camp en lloc de baixar al Camp Base de l’Everest, situat a l’antic monestir de Rombuk, com estava previst inicialment.

Un cop es tingui més informació sobre el repte, s’informarà a través dels canals de Summits of My Life.

Everest: Expedition update

El Seb Montaz Rosset ha tornat a l’Advanced Base Camp de l’Everest (6.500 metres). Com estava previst, el Seb ha sortit abans de l’ABC i s’han trobat amb el Kilian al voltant de 7.500 metres. El Seb l’ha vist en bona forma i el Kilian ha continuat l’ascens. Les condicions meteorològiques semblen acompanyar. El Seb es troba a l’Advanced Base Camp, tal com estava previst. Seguirem informant!

Kilian Jornet inicia el repte de l’Everest dintre del projecte Summits of My Life

Kilian Jornet ha començat avui 20 de maig el seu projecte personal a la cara nord de l’Everest. L’atleta de la Cerdanya intentarà establir una nova marca en l’ascens i descens de la muntanya més alta del món (8.848m) sense utilitzar oxigen artificial. Aquest repte forma part del seu projecte Summits of My Life, que des del 2012 l’ha portat a escalar cims arreu del món amb un estil minimalista i purista.

El repte a l’Everest s’ha iniciat avui a les 10PM hora local des del Camp Base de la cara nord de l’Everest, situat a l’antic monastir de Rongbuk (5.100m). Des d’allà Jornet es dirigirà, primer, fins a l’Advanced Base Camp, a 6.500m per intentar després fer cim a 8.848m. Finalment, Jornet ha escollit la via normal per l’aresta per intentar l’ascens. El gel acumulat al corredor Norton, per on tenia previst pujar inicialment, l’ha fet canviar d’opinió i optar per una ruta més segura.

Per dur a terme aquest repte, Jornet no compta fer servir oxigen ni cordes fixes i utilitzarà el material més lleuger possible.

En iniciar el repte Jornet ha explicat que: “Em trobo molt bé físicament i a nivell d’aclimatació em sembla que hem fet una molt bona feina. Esperem que la meteorologia ens acompanyi i puguem intentar completar aquest repte que també tancaria el projecte Summits of My Life. Ens espera un dia llarg i dur a la muntanya però que segur que serà també una experiència preciosa!

No es té constància que ningú hagi intentat aquest repte anterior per la qual cosa determinar el temps que tardarà Jornet en completar el repte esdevé complicat.

Els canals de Summits of My Life aniran informant de totes les novetats de l’expedició.

3_low

#OurEverest

Captura de pantalla 2017-04-25 a les 17.54.01

Kilian Jornet està preparat per a la gran aventura d’aquest 2017. Després de participar ahir a la Mezzalama, on ha acabat segon fent equip amb Marti Wener i Martin Anthamatten.

Sense temps per descansar aquest matí s’ha embarcat en un avió rumb a l’Himàlaia, on espera passar les pròximes setmanes en dos projectes alpinístics molt diferents.

Primera parada: Cho Oyu

En la primera part del viatge, Kilian Jornet intentarà ascendir al Cho Oyu (8.201m), la sisena muntanya més alta del planeta. Per a aquesta expedició Jornet viatjarà amb la seva companya Emelie Forsberg.

Jornet i Forsberg van buscar un cim en que el camp base fos fàcilment accessible. Després de sospesar diferents opcions es van decantar per aquesta muntanya de la serralada de l’Himàlaia.

Segons explicava Jornet: “Serà interessant veure com ens sentirem, ja que l’aclimatació haurà de ser molt ràpida. Hem estat preparant aquesta expedició des de fa unes setmanes, però no serà fins que arribem allà que sabrem com reaccionarà el nostre cos. Serà una experiència interessant ja que serà el primer 8.000m de l’Emelie i m’agradarà ser-hi per acompanyar-la. Per la meva banda, també serà una bona preparació amb vista a l’Everest, ja que arribaré allà més aclimatat“.

El tàndem estarà durant dues setmanes al Cho Oyu abans que Jornet es prepari per afrontar la segona part del viatge.

Everest, el gegant que queda

Així, a mitjans de maig Jornet viatjarà cap al Tibet per arribar fins al monestir de Rongbuk, a 5.000m i punt d’inici de l’expedició a l’Everest (8.848m). En aquesta ocasió, l’equip es fa encara més minimalista i només el càmera Sébastien Montaz-Rosset l’acompanyarà. En aquesta expedició Jornet té com a objectiu coronar la muntanya més alta del món i culminar el seu projecte personal Summits of My Life.

Des de fa sis anys Jornet ha viatjat per tot el món intentant establir rècords d’ascens a les muntanyes més icòniques del planeta. Va començar a la serralada del Mont Blanc el 2012 i des de llavors ha escalat muntanyes a Europa (Mont Blanc i Cervino), a Amèrica del Nord (Denali) i a Amèrica del Sud (Aconcagua). Ara, per tancar el projecte, es planteja per segona vegada l’ascens a l’Everest després que l’expedició hauria de postposar-se al setembre del 2016 a causa de les males condicions meteorològiques.

Aquest 2017 l’equip tenia previst viatjar a l’Himàlaia a la temporada de tardor, però al no poder obtenir els permisos, es va decidir avançar l’expedició per fer-la a la primavera, segons comentava Jornet: “Aquest any l’experiència serà diferent a la de 2016, ja que en el camp base hi haurà més gent, l’any passat estàvem sols. La nostra idea de fer l’intent a l’agost-setembre tenia la seva explicació i és que en aquests mesos les temperatures solen ser una mica més càlides i hi ha menys risc de congelacions. Malgrat tot, l’experiència de l’any passat ens aportarà un coneixement que serà vital per a aplicar-lo en l’expedició“.

Igual que en la campanya anterior, l’equip de Summits of My Life intentarà fer cim per la vessant nord de l’Everest. Aquesta cara és la més desconeguda, ja que la majoria d’expedicions comercials ho fan per la vessant sud. Jornet desconeix encara la ruta que emprarà en el seu intent d’ascensió, i dependrà de les condicions meteorològiques del moment. El principi, la seva idea serà intentar-ho ja sigui pel corredor Norton o pel Hornbein.

Durant els primers dies l’equip té previst instal·lar-se a camp base avançat (ABC), situat a 6.300m. Des d’allà, faran diverses sortides per aclimatar i reparar el terreny abans de baixar al punt d’inici del repte. Aquesta és la idea base del projecte Summits of My Life, on es comptabilitza un ascens quan s’assoleix sortint des de l’últim punt habitat per tornar al punt d’origen un cop coronat el cim. En aquest cas, el punt de sortida serà el monestir de Rongbuk, a 5.000m.

Jornet sap que en el cas de l’Everest els factors determinants seran l’altura i les condicions meteorològiques: “Hi ha molts factors que estan en l’aire i que dependran de com em trobi en alçada i les condicions que es donin durant la nostra expedició. Serà allà on prendrem les decisions, però sabent que volem fer com ho hem fet fins ara: lleugers i ràpids. Hi ha gent que es pensa que és un repte de bojos, però per a mi la muntanya és un espai de llibertat on cadascú fa el que creu que ha de fer. Jo busco anar lleuger per poder moure’m amb rapidesa. D’aquesta manera, passem menys temps en alçada i el nostre cos es fatiga menys, encara que som conscients que això afegeix un punt de risc a l’expedició. No obstant, posant tots els elements en la balança, aquesta és la manera que escollim i la que intentarem fer de nou a l’Everest “.

Kilian Jornet té previst passar un mes a l’Everest per poder fer la temptativa abans de tornar a Europa.

Our Everest, una campanya global

Durant l’expedició es farà servir el hastag #OurEverest per seguir l’evolució del repte. D’aquesta manera es vol unir a la comunitat de seguidors que han impulsat el projecte des del primer dia i que han contribuït a fer que l’Everest sigui avui una realitat.

Jornet explicava: “Fa cinc anys que vam començar aquest repte junts, i amb els valors i la nostra manera d’anar a la muntanya hem arribat fins aquí. Encara no sabem què passarà tinc clar que aquest no és el meu Everest, sinó el nostre Everest, de tots els que d’alguna manera han aportat un gra de sorra perquè aquest projecte sigui una realitat“.

Es podrà seguir el projecte en http://everest.summitsofmylife.com/ i a les xarxes socials del projecte,Facebook i Twitter.

unnamed

Crònica de #SoMLEverest per Kilian Jornet

El passat mes d’agost en Seb Montaz Rosset, en Jodi Tosas, en Vivian Bruchez i jo vam iniciar l’expedició per afrontar l’ascensió a l’Everest. L’objectiu: intentar establir una nova marca sortint des del monastir de Rombuk, fer el cim per la cara nord i tornar a baixar. Un repte que no vam poder completar, però que ens ha permès aprendre sobre la muntanya i l’alpinisme. Quatre anys després d’emprendre el projecte de Summits of My Life, que ens ha portat a pujar el Montblanc, l’Elbrus, el Cerví i l’Aconcàgua, seguim amb la il·lusió de completar aquest apassionant repte amb l’Everest.

kj_amb-mosca

El dia 7 d’agost arribàvem a Kathmandu. Teníem data d’anada, però no de tornada, tot i que l’objectiu era fer el cim en unes quatre o sis setmanes. Tot dependria de la nostra aclimatació i de les condicions en què ens trobaríem a la muntanya, però les sensacions eren bones. Teníem il·lusió i ganes de començar el repte.  Després d’unes setmanes de preparació en alçada als Alps, vam volar cap a Kathmandu. La idea inicial era anar directament cap a Rombuk i el Camp Base, però alguns problemes burocràtics van provocar que no arribéssim al Tibet fins el dia 16 d’agost.

Abans de viatjar al Tíbet vam aprofitar aquests dies per no perdre l’aclimatació anant al Langtang i, de pas, veure com anaven les tasques de reconstrucció de la vall després del terratrèmol de l’any passat.

Vam pujar per la vall des de Syabru Besi fins a Kianjin Gompa. Vam constatar com la zona comença a tenir una certa vida. Els lodges tornen a obrir i els pobles més afectats com Langtang comencen a reconstruir-se després de l’hivern i el monzó, tot esperant que el flux de turistes, encara molt petit en aquesta vall, es normalitzi per tornar a la situació anterior al terratrèmol. El projecte solidari que vam emprendre juntament amb la ONG SOS Himalaya ha servit per reconstruir alguns habitatges de Langtang, però encara queda molta feina per fer. També vam aprofitar aquesta setmana al Langtang per pujar fins a alçades de 5.500m.

Després d’un llarg viatge cap al Tibet, el 19 d’agost vam arribar finalment a Rombuk, on la carretera acaba, just davant la cara Nord de l ‘Everest. El camí per arribar fins aquí va ser llarg, però la recompensa va valdre la pena: la muntanya des d’aquesta cara es presenta com una perfecta piràmide blanca amb franges de roca que la travessen.

Vam passar dos dies a Rombuk aprofitant per pujar algun cim de 6.500m. El dia 22 vam pujar fins al Camp Base Avançat (ABC) amb 12 yaks, el Sitarama -el cuiner nepalès de l’agència- i el Namste, el ‘kitchen boy’ tibetà. L’ estat de les morrenes no va permetre que els yaks arribessin a l’ABC, conegut com Zombi Camp i situat a 6.500m. Finalment, ens van deixar a la morrena, situat a 6.000m i a 5 km de l’ ABC on vam muntar les tendes i vam instal·lar el que seria el nostre campament per l’expedició.

diarikj_1_mosca

La setmana següent tocava aclimatar en alçada. Les sensacions eren bones i com que la meteorologia acompanyava amb dies llargs de sol, calor i sense vent vam poder pujar ràpidament fins a 7.200m cap al coll nord, cap al Rapiu La, pujant fins a 7.700m, a l’ aresta nord. Com que ens movíem sols i cadascú al seu ritme, vam buscar les rutes més segures a nivell d’ esquerdes i seracs. El dia 29 vaig pujar fins a 7.700m, buscant una línia a l’ esquerra dels seracs del coll Nord. Exactament, a la cara NNE. Si les condicions a la cara NNE eren perfectes, amb neu que enfonsava les botes i gel, a l’arribar a l’aresta la quantitat de neu fresca caiguda durant el monzó es feia patent, i vaig haver havent d’obrir traça fins a la cintura. Aquell dia vaig arribar fins als 7.700m. És una sensació increïble estar sol en una muntanya tan gran. Hi havia molta neu que dificultava avançar, però les condicions eren bones pel que fa a la seguretat. No hi havia risc d’allaus i la meteorologia era molt estable aquells dies.

diari_kj2_amb-mosca

Al cap de dos dies, el 31 d’agost, vam decidir fer un últim dia d’aclimatació, buscant els 8.000-8.200m. Aquest cop, vam sortir amb el Seb i el Jordi a les 3 del matí del campament per la morrena i a les 6 vam atacar per la cara NNE. Vam decidir pujar per una nova ruta a la dreta de la cara, en un esperó i canal situat a la dreta de la via russa i sortint a 7.900m a la dreta dels pinacles. La progressió era bona, les condicions de gel i neu perfectes, amb inclinacions mitjanes de 55 graus i algunes travesses o passos en gel. A les 12 del migdia, a 7.600m, va haver-hi un canvi de temps inesperat. Va començar una forta nevada, i amb ella un risc alt d’allaus.

Després d’aquest intent, vam baixar uns dies a Rombuk per descansar i esperar que tornés l’estabilitat i el bon temps. Volíem intentar fer el cim, ja que les sensacions eren molt bones.

Durant aquests dies, el monzó es va intensificar: feia molt vent i les precipitacions eren constants. El bon temps va semblar arribar i el dia 8 de setembre vam fer un intent de cim amb en Jordi i en Seb. Sabíem que les condicions eren complicades, però volíem provar-ho. Vam sortir a mitjanit del nostre campament. Vam arribar a les 3.00 h al peu de la paret NNE, vam passar la rimaya, però ràpidament, a 7.000m, ens vam adonar que el vent havia creat grans plaques i vam decidir baixar.

foto-kj-3

Vam analitzar la situació i vam veure que durant aquells dies la muntanya s’ havia carregat de molta neu i el vent havia format grans plaques, no només a la cara NNE sinó també a l’aresta. Tenint en compte aquesta situació, vam veure que havien de canviar molt les coses per poder fer un atac al cim amb seguretat i vam posposar el repte de pujar l’Everest, ja que fer un atac ràpid significava exposar-se a un accident. Les condicions meteorològiques no eren propícies. Havíem d’esperar a que entrés vent i netegés la neu, a banda d’esperar que el temps s’estabilitzés per poder fer l’atac de manera segura. Això implicava esperar nous permisos i augmentar el desgast d’estar esperant a la muntanya.

Tot i així, ens quedava encara una setmana de permís i vam aprofitar per fer algunes activitats per la zona. El dia 11 de setembre vaig anar al Chang Tsé, de 7.580m, des del Campament. El mateix dia el Seb va esquiar el Changzheng Peak de 6.977m.

El dia següent vaig voler pujar el més amunt possible per la via normal cap a l’Everest. Fins al coll N, hi havia molta neu acumulada però la progressió era fluida. L’aresta N estava amb una neu placada, ja que les plaques es van trencar fins a tres vegades cap a la cara N. Tot i així, eren dures, cosa que permetia una progressió molt ràpida. D’aquesta manera, vaig poder pujar fins a 7.950m abans del migdia. Va ser a partir d’aleshores quan el temps va empitjorar i va començar a nevar. Vaig baixar ràpidament seguint les traces de pujada i a les 3h estava de nou al campament. Definitivament, deixàvem l’Everest per un altre moment.

El dia següent, el 13 d’agost, vam anar amb el Vivian i el Seb al cim que teníem davant del nostre campament, a 6.910m, entre el Changtse I el Changzheng amb esquís.

Els dies es van acabar i les condicions a la muntanya no canviaven. La meteorologia seguia sent inestable i el perill d’allaus a les parts altes seguia sent molt elevat. Vam marxar de la muntanya amb una certa sensació de frustració. Estàvem ben aclimatats per poder pujar sense prendre riscos molt elevats, però d’altra banda estem molt satisfets de les activitats que hem pogut fer. Estic molt content del gran aprenentatge aconseguit aquestes últimes setmanes a l’Himàlaia. Hem vist les coses que han funcionat i les que s’haurien de canviar. Hem après i, personalment, he crescut com a alpinista. La sensació de l’expedició és molt positiva tot i no haver pogut arribar al cim. Ha estat una gran experiència que segur que ens servirà de cara a tornar-ho a provar en el futur

Kilian

kj_pujada_newsletter

Kilian Jornet aplaça el somni de conquerir l’Everest

 

fitxer_001

Kilian Jornet torna de l’Everest sense haver pogut culminar l’ascens a la muntanya més alta del món. Les males condicions meteorològiques en el tram final de l’expedició els han impedit poder realitzar la temptativa d’ascens de la cara nord de l’Everest.

Segons explicava Jornet: “Les primeres setmanes vam estar aclimatant molt bé i amb bones condicions. No obstant això, quan començàvem a estar preparats per preparar la temptativa el temps va començar a canviar. Hi va haver diverses precipitacions que van deixar fortes nevades i una acumulació de neu important. Així, tot i que nosaltres ens trobàvem bé físicament hi havia molt perill d’allaus i ens era impossible poder pujar en condicions de seguretat òptimes

Tot i la impossibilitat de dur a terme el repte, Jornet està satisfet amb l’experiència. “Hi ha una mica de frustració perquè estem ben aclimatats i les sensacions són bones, però suposava exposar-se massa si ho intentàvem. De totes maneres estem contents perquè ha estat una experiència molt positiva on hem après molt. Estar sols a l’Everest és una cosa increïble ja que no hi havia cap altra expedició. Ara tornarem a casa, per recuperar i plantejar-nos el futur. Crec que sí que tornarem, segurament canviarem algunes coses però ens enduem una gran experiència i un bon aprenentatge per a la propera“.

Així, després d’haver estat tres setmanes al camp base de la cara nord de l’Everest (6.000m) aclimatant i preparant-se per intentar el repte d’ascens a la muntanya més alta del món, Jornet i l’equip de Summits of My Life ajornen el repte de l’Everest per a una nova campanya.

Kilian Jornet pretenia, amb aquest repte, completar el projecte de Summits of My Life, que des de 2012 l’ha portat a batre rècords d’ascens i descens en muntanyes al voltant del planeta.
[Properament comunicat amb tots els detalls de l’expedició]

2016: EL REPTE MÉS AMBICIÓS DE KILIAN JORNET

Kilian Jornet es planteja aquest 2016 el que probablement serà un dels reptes més exigents del Summits of My Life i de la seva vida. Després de batre rècords en muntanyes d’arreu del món, la fi del seu projecte personal s’acosta amb la temptativa d’establir la marca de velocitat a la muntanya més alta del món, l’Everest (8.848m). L’ascens al gegant de l’Himàlaia es durà a terme durant els mesos d’agost i setembre. Un cop més, però, Kilian Jornet encara aquest repte d’una manera particular, optant per afrontar l’ascenció d’una manera purista i minimalista.

L’Everest serà probablement un dels ascensos més exigents que he afrontat mai. Tot plegat serà un gran aprenentatge, des de veure com reaccionarà el meu cos en alçada, així com per aplicar aquesta manera d’encarar-nos a la muntanya amb l’estil en què fem servir als Alps. Fa molts mesos que em preparo per aquest repte i estic impacient per començar. El projecte Summits of My Life sempre m’ha portat a anar més enllà i crec que aquesta vegada no serà diferent”, explicava Kilian Jornet.

Kilian Jornet afronta el repte de l’Everest seguint l’estil alpí, una filosofia purista i minimalista que el caracteritza. En aquest sentit, i tal i com ha fet en la resta de reptes de Summits of My Life, s’intentarà dur a terme l’ascens a l’Everest d’una sola tirada, sense aturades en camps d’alçada. Aquesta és una de les diferències amb l’alpinisme clàssic, però també el fet que l’aclimatació es fa de manera diferent. Així, les darreres setmanes abans de marxar cap a l’Himalaia el Kilian Jornet i la resta de l’equip tenen pensat passar-lo en alçada, als Alps. Segons explica Jordi Tosas: “És una nova manera d’aclimatar-se. Abans de marxar cap a l’Himalaia ja hem fet part de l’aclimatació perquè hem passat força dies en alçada. D’aquesta manera, quan arribem al camp base de l’Everest no hem de passar tants dies per poder encarar el repte.” Kilian Jornet per la seva banda afegeix: “Això ens permet estar més forts el dia d’encarar l’ascens. Si passes molts dies a la muntanya aclimatant et vas debilitant. D’aquesta manera, amb aquest tipus d’aclimatació, ens assegurem encarar el repte amb més energia i d’aquesta manera poder tenir més probabilitats d’èxit”.

grafisme everest_ok

Per aquest projecte s’ha escollit una ruta poc practicada de la cara nord. Com en reptes anteriors de Summits of My Life, Kilian Jornet començarà des de l’últim indret habitat, i des d’allà l’objectiu serà fer cim i tornar al punt de sortida. La sortida serà des dell monestir de Rongbuk, al Tibet. Des d’allà, Kilian Jornet haurà de recórrer uns 30km abans d’arribar al camp base avançat de la cara nord -Zombie Camp-  (a 6.500m d’alçada) i, d’allà, encarar l’ascenció fins al cim, a 8.848m. Segons les condicions, l’equip es plantejarà la ruta d’ascens, en què el corredor Norton o Horbein són dues de les opcions possibles. Aquesta serà la primera vegada que Kilian Jornet escala per sobre els 8.000m, i és per això que comentava: “Haurem de veure com reacciona el nostre cos en alçada. Aquesta expedició serà sobretot d’aprenentatge ja que sabem que ens espera un llarg camí per davant. La preparació serà la clau, però també necessitarem paciència per descobrir aquestes grans muntanyes

Kilian Jornet durà a terme el repte sense oxigen, sense cordes fixes i amb material lleuger. Tot plegat per assegurar-se, tal i com explica: “Poder-me moure amb més rapidesa. Al anar amb material lleuger podem avançar més ràpidament, tot i que sabem que també comporta un risc més gran. Som conscients d’aquest risc i l’afrontem perquè finalment és la manera com ens agrada anar a la muntanya”. L’equip tampoc es vol plantejar un objectiu temporal per l’ascens a l’Everest. De fet, no es té constància que cap expedició hagi enfocat un ascens en aquest format.

L’expedició que viatjarà fins a l’Everest estarà formada per Jordi Tosas, alpinista i gran coneixedor de la zona, a més dels càmares i guies de muntanya Sébastien Montaz-Rosset i Vivian Bruchez.

lymbus-01575_baixa

Un cop més, la forma en què Kilian viu i sent la muntanya seran la clau d’aquesta expedició, amb un equip petit per a un repte majúscul, tot sota el paraigua dels valors de Summits of My Life: minimalisme, amistat i aprenentatge. L’expedició marxarà d’Europa el proper 7 d’agost i s’estarà a la zona unes vuit setmanes esperant el moment propici per l’ascenció.

“El dia de l’atac del cim creiem que no hi haurà ningú més a l’Everest. És una època en què no hi ha ningú, les cordes fixes a causa del monzó estaran tapades per la neu i l’Everest només concedeix un ball”, recordava Tosas.

Kilian Jornet és conscient, però, que existeix la possibilitat que el repte no es pugui completar, i assenyalava: “Que aconseguim fer cim depèn de molts factors. D’una banda externs, com la meteorologia o les condicions de la muntanya, però també de nosaltres mateixos, que estem suficientment preparats, etc. En qualsevol cas, si no ho aconseguim, per mi no és un fracàs. Al contrari, és un aprenentatge. Sé que passi el que passi tornarem de l’Everest havent après alguna cosa. Finalment, la muntanya és la que mana i nosaltres hem de ser humils davant d’ella. Sempre estarà allà, esperant-nos, per una propera ocasió.

Si s’aconsegueix fer cim a l’Everest completaria el projecte Summits of My Life, on Jornet ha establert rècords de velocitat al Mont Blanc, el Cerví, el Denali i l’Aconcagua.

Les novetats d’aquesta aventura es podran seguir a través de les xaxes socials de Summits of My Life.

Facebook: facebook.com/Summitsofmylife

Twitter: @summitsofmlylife

Summits of My Life escala el repte solidari per ajudar Nepal

Summits of My Life ha escalat el seu repte més solidari. El passat desembre, coincidint amb l’estrena de la pel·lícula Langtang, el projecte de Kilian Jornet i l’ONG SOS Himalaya-Fundación Iñaki Ochoa de Olza es van posar com objectiu recaptar 58.080 € per a col·laborar en la reconstrucció de 116 cases al Langtang, una de les zones més afectades pel terratrèmol que el 2015 va assolar Nepal.

Set mesos després d’iniciar aquesta aventura solidària, Summits of My Life ha aconseguit no només assolir aquest repte, sinó superar-lo. En total, gràcies a les aportacions a través de la plataforma Mi Grano de Arena, així com les diferents accions solidàries organitzades durant aquest periode, s’han recaptat 58.958,03 euros.  Aquesta quantitat ha estat gestionada per SOS Himalaya-Fundación Iñaki Ochoa de Olza, que el mes de març es va desplaçar fins al terreny per començar a coordinar les obres de reconstrucció.

 

Aquesta ajuda ha servit per aportar un gra de sorra després del terratrèmol del 25 d’abril de 2015, que va tenir greus conseqüències per Nepal. Un desastre natural que, segons xifres oficials, va acabar amb la vida de més de 9.000 persones, a més d’un gran nombre de desplaçats. Una de les zones més afectades va ser la vall de Langtang, població on l’equip de Summits of My Life va ser testimoni de les conseqüències del sisme.

El poble de Langtang va quedar enterrat completament després que el terratrèmol desencadenés una esllavissada de neu, gel i pedres, a causa de la gran quantitat de neu acumulada durant un hivern especialment dur. A més, l’onada expansiva de l’esllavissada va causar danys greus als pobles propers. Els pocs supervivents de la catàstrofe van ser evacuats a un camp de refugiats a Katmandú. El terratrèmol els va deixar sense casa i la majoria d’ells viuen actualment en habitatges temporals.

Per això, Summits of My Life i l’ONG SOS Himalaya-Fundación Iñaki Ochoa de Olza van promoure una campanya per recaptar fons per col·laborar en la reconstrucció del Langtang. Aquest projecte va coincidir amb l’estrena de Langtang, la tercera pel·lícula del projecte Summits of My Life, una crònica sobre el que en Kilian Jornet i el seu equip van viure després del terratrèmol.

Els habitants de Langtang van crear un comitè a través del qual han coordinat els donatius de les organitzacions internacionals per invertir-los en la reconstrucció de la vall.

Per tal de col·laborar en aquest projecte, des de Summits of My Life es van organitzar diferents accions, a banda de promoure les donacions a través de la plataforma de donació Mi Grano de Arena. Així doncs, amb el sorteig solidari d’un rellotge Suunto Ambit 3 Peak d’en Kilian Jornet es van recaptar 7.884€. A aquesta quantitat s’hi han sumat els 11.916€ obtinguts amb els beneficis de les estrenes de la pel·lícula a Barcelona i a Stuttgart, on el passat mes de març es va projectar Langtang coincidint amb el O.U.T. Salomon Festival. A més, el passat 25 d’abril es van organitzar 38 projeccions arreu del món per commemorar el primer aniversari del terratrèmol de Nepal. Amb aquesta acció es van obtenir 17.082€ que es van sumar als 22.076,03 a les donacions anònimes realitzades a través de Mi Grano de Arena.

En total, 58.958,03€ que SOS Himalaya-Fundación Iñaki Ochoa de Olza ha destinat en el següent material per ajudar en la reconstrucció de Langtang: xapa de construcció dels teulats, fusta contraxapada per les parets i els sostres, transport del material i mà d’obra.

Membres de l’ONG es va desplaçar fins al terreny per començar a coordinar les obres de reconstrucció. En una primera fase, es va dur a terme una gran tasca per desenrunar el poble que va quedar engolit per l’allau que es va produir com a conseqüència del terratrèmol. Un cop completada aquesta fase, s’ha començat el procés de reconstrucció de les cases, que es durà a terme en els propers mesos.

Malgrat el gra de sorra aportat, a Langtang segueixen necessitant molta ajuda per recuperar la normalitat. Per això,  tots aquells que vulguin, poden seguir col·laborant en la reconstrucció del Langtang a través de donacions a SOS Himalaya- Fundación Iñaki Ochoa de Olza.

Comptem amb tu per ajudar Nepal!

samarreta_ok!_CAT

El 25 d’abril de 2016 es compleix el primer aniversari del terratrèmol al Nepal i des de Summits of My Life hem preparat una acció molt especial per homenatjar els seus habitants a les xarxes socials. L’objectiu: recordar a tothom que Nepal segueix necessitant la nostra ajuda per la seva reconstrucció.

Volem que et converteixis en la veu del nostre projecte!

Si no tens la samarreta, comparteix aquesta foto a les xarxes socials!

comparteix_2_OK

Ens ajudes? Comparteix el projecte a les teves xarxes socials. Si ens hi sumem tots podem arribar molt lluny!

Go to top