Suunto Move: L’ascens del Kilian des del Camp Base fins l’Everest

“Va ser una sensació increïble estar per primera vegada al cim de l’Everest a mitjanit amb ningú al voltant”, explicava en Kilian Jornet. Mira el Move de Suunto amb la veu del Kilian donant més detalls sobre el seu ascens a l’Everest des del Camp Base.

Kilian Jornet escala l’Everest dues vegades en una setmana sense oxigen artificial

ndp1

Kilian Jornet va escalar ahir 27 de maig la cara nord de l’Everest (8.848m) per segona vegada en una setmana. Per fer-ho no va utilitzar ni oxigen, ni cordes fixes i ho va fer d’una sola tirada. Amb aquesta ascenció Jornet repeteix cim al sostre del món cinc dies després d’haver-hi pujat per primera vegada i explicava: “Estic molt emocionat d’haver pogut fer cim altra vegada! Avui m’he trobat bé tot i que feia molt vent i m’ha costat força avançar. Fer dues vegades cim a l’Everest en una setmana i sense oxigen crec que estableix una nova línea de possibilitats en alpinisme i estic molt content d’haver-ho pogut dur a terme ”, explicava Jornet

 

Dos cims en una setmana

Jornet ha fet cim per la cara Nord de l’Everest el 27 de maig a les 9 del vespre (+5:45GMT). Havia sortit des de l’Advanced Base Camp, situat a 6.400m. Des d’allà es dirigia cap al cim passant pels tres camps d’alçada on normalment s’aturen els alpinistes que volen escalar la muntanya més alta del món i que triguen una mitjana de quatre dies.

 

L’ascens al cim ha sigut lent però progressiu. El vent ha estat el principal obstacle que Jornet ha hagut de superar, en un dia molt ventós a l’Himàlaia. Les condicions meteorològiques han millorat durant la nit i per la part final del repte i tornava al Camp Base Avançat 28h30 hores després de sortir-ne.

 

Amb aquest ascens Jornet repeteix la proesa d’escalar el cim del món després d’haver-ho fet fa cinc dies. En aquella ocasió ho va fer en 26h però sortint des del Camp Base de l’Everest, a l’antic monestir de Rongbuk a 5.100m. L’ascens havia començat bé però cap a 7.500m unes molèsties estomacals van ralentir el ritme de Jornet que va veure’s obligat a aturar-se constantment i quedar-se de tornada a l’Advanced Base Camp on explicava:: “A partir de “No em trobava gaire bé i avançava molt lentament. Cada pocs metres havia d’aturar-me ja fos amb vòmits o amb rampes. Malgrat tot, em trobava bé en alçada i vaig decidir continuar. De tornada, però, vaig pensar que m’agradaria tornar-ho a intentar trobant-me en bones condicions”.

 

Els dos ascensos formen part del projecte Summits of My Life, que des de 2012 l’ha portat a viatjar per tot el món intentant establir rècords d’ascens a les muntanyes més icòniques del planeta. Va començar a la serralada del Mont Blanc el 2012 i des de llavors ha escalat muntanyes a Europa (Mont Blanc i Cerví), a Amèrica del Nord (Denali) i a Amèrica del Sud (Aconcagua).

Pel repte de l’Everest, Jornet ha estat acompanyat de Sébastien Montaz-Rosset, guia de muntanya i videocamara de l’expedició.

 

Ara, Jornet i Montaz descansen al Camp Base de l’Everest abans de reprendre el retorn cap a Europa.

 

Temps de pas acumulats del repte

 

Everest Advanced Base Camp (6.400m)-Summit (8.848m): 17h

Summit (8.848m) – Everest Advanced Base Camp (6.400m): 28:30h

ndp2

Kilian Jornet summited Mount Everest twice in a week without using supplemental oxygen.

5

Kilian Jornet summited Mount Everest twice in a week without using supplemental oxygen. For this ascent, Kilian Jornet left on May 27th from Advanced Base Camp (6.500m) and it took him 17 hours to the summit in a very windy day. From there, he returned to the Advanced Base Camp where he is resting with Seb Montaz. More info soon.

Kilian Jornet repite cima en el Everest dos veces en una semana sin usar oxígeno artificial. Para este ascenso, Kilian Jornet salió el 27 de mayo del Campo Base Avanzado (6.500m) e hizo cumbre en 17 horas en un día con mucho viento. Desde allí, volvió al Campo Base Avanzado donde está descansando con Seb Montaz. Más información pronto.

Picture: Kilian Jornet, back in the Advanced Base Camp

 

L’ascens a l’Everest de Kilian Jornet

Jornet fa cim en solitari a la muntanya més alta del món (8.848m) sense oxigen, sense utilitzar cordes fixes i d’una sola tirada

Amb aquest ascens, que forma part del projecte Summits of My Life, ha establert una nova marca de velocitat de 26h des del Camp Base de l’Everest (5.100) fins al cim, a 8.848m

Degut a unes molèsties estomacals Jornet no ha completat el descens fins al Camp Base de l’Everest i es recupera actualment al Camp Base Avançat de l’Everest (6.400m)

Fins a 7.700m m’he trobat molt bé i avançava segons el planning previst, però a partir d’aquell punt m’he començat a trobar malament, suposo que per un virus estomacal. Des d’allà he avançat molt lentament i havia d’anar parant cada poc per anar-me recuperant. Finalment, però, he fet cim a mitjanit”, explicava Jornet

 

Barcelona, 22/05/2017 – Kilian Jornet ha fet cim a l’Everest, la mitjanit (hora local) del 21 al 22 de maig. Per fer-ho no ha utilitzat ni oxigen, ni cordes fixes i ho ha fet d’una sola tirada. Amb aquest ascens, Kilian Jornet estableix un nou “Fastest Known Time” (FKT) o el que és el mateix, una nova marca de velocitat. Ho ha fet amb 26h sortint des del Camp Base de l’Everest, situat a l’antic monestir de Rombuk (5.100m) fins al cim, situat a 8,848m.

El cim l’ha aconseguit per la cara nord de la muntanya més alta del món (8.848m) seguint la ruta tradicional. Kilian Jornet iniciava el repte al Camp Base de l’Everest (5.100m) el 20 de maig a les 22h hora local (+5:45 GMT).

A les 12h15 hora local estava de tornada a l’Advanced Base Camp de l’Everest (6.500m) on confirmava el cim, aconseguit a mitjanit, 26 hores després d’iniciar l’ascens. Habitualment, les expedicions triguen uns quatre dies per fer cim sortint des de l’Advanced Base Camp.

38 hores després de començar el repte, i en arribar de tornada a l’Advanced Base Camp explicava: “Fins a 7.700m m’he trobat molt bé i avançava segons el planning previst, però a partir d’aquell punt m’he començat a trobar malament, suposo que per un virus estomacal. Des d’allà he avançat molt lentament i havia d’anar parant cada poc per anar-me recuperant. Finalment, però, he fet cim a mitjanit”

A causa de la indisposició, Jornet va decidir donar per acabada la temptativa a l’Advanced Base Camp en lloc de baixar al Camp Base de l’Everest, situat a l’antic monestir de Rombuk com estava previst inicialment.

Aquest ascens forma part del projecte Summits of My Life, que des de 2012 l’ha portat a viatjar per tot el món intentant establir rècords d’ascens a les muntanyes més icòniques del planeta. Va començar a la serralada del Mont Blanc el 2012 i des de llavors ha escalat muntanyes a Europa (Mont Blanc i Cerví), a Amèrica del Nord (Denali) i a Amèrica del Sud (Aconcagua).

Pel repte de l’Everest, Jornet ha estat acompanyat de Sébastien Montaz-Rosset, guia de muntanya i videocamara de l’expedició.

Cim a l’Everest en 26h

Els meteoròlegs van posar-se d’acord per anunciar una finestra de bon temps els dies 20 i 21 de maig. Jornet va decidir marcar-se el dia 20 de maig per iniciar el repte. Ho feia sortint des de 5.100m, al Camp Base de l’Everest i antic monestir de Rombuk.

L’objectiu era fer cim, d’una tirada, sense utilitzar oxigen ni cordes fixes i amb el mínim material possible. Finalment, veient les condicions de les diferents rutes, Jornet optava per intentar l’ascens per la ruta tradicional.

Kilian Jornet engegava el cronòmetre a les 10 de la nit hora local (+5:45 GMT). Des d’allà, l’esperaven 15,2km per la morrena del glaciar fins arribar al Camp Base Avançat (ABC, 6.400m). Va trigar 4h35 en unir els dos punts i arribava a l’ABC a les 2:35 de la matinada. En arribar, va descansar durant dues hores per continuar l’ascenció.

En arribar, explicava: “És important arribar fresc als 8.000m si volia tenir oportunitats de fer cim. Per això, sabia que a la primera part havia d’anar regulant i guardant forces per la part final”. Jornet havia deixat part del material tècnic a l’Advanced Base Camp, i se l’enduia per afrontar la part més tècnica de l’expedició a les 4:30 de la matinada.

En sortir de l’ABC, encarava la pujada per creuar el camp 1 a 7.000m. Eren prop de les 6:30 de la matinada en arribar-hi i registrava 8 hores des de la sortida. D’allà, encararia la pujada cap al camp 2, distribuït entre 7.600m i 7.800m. Allà l’esperava Seb Montaz, que el filmaria durant l’ascens i després tornaria a l’Advanced Base Camp per informar de la seva situació.

Jornet, per la seva banda, continuava amb l’ascenció. A partir dels 7.500m es va començar a trobar dèbil i amb un fort malestar a l’estòmac. Per això, va decidir aturar-se durant 15 minuts al camp 3 (8.300m) per descansar i explicava: “No em trobava gaire bé i avançava molt lentament. Cada pocs metres havia d’aturar-me ja fos amb vòmits o amb rampes. Malgrat tot, em trobava bé en alçada i vaig decidir continuar”. Des d’allà, Jornet superava la part més alta del cim i arribava al cim a mitjanit, 26h després de sortir. La nit era clara, sense núvols ni vent, i Jornet explicava: “Pujar al cim de l’Everest sense cordes fixes no és una cosa que es pugui fer cada dia! Vaig veure una posta de sol espectacular i finalment, a mitjanit arribava al cim. Estava sol però veia llums de frontals tant a la vessant nord com la sud d’expedicions que començaven l’ascens. De seguida vaig començar a baixar, per poder arribar el més ràpidament possible a l’ABC”. Abans, però, tornaria a parar durant una hora al Camp 3 per descansar abans d’encarar la part final del descens.

Així, arribava de nou a l’Advanced Base Camp a les 12h15 hora local, 38h després de començar el repte. A causa de la indisposició, Jornet decideix donar per acabada la temptativa a l’Advanced Base Camp en lloc de baixar al Camp Base de l’Everest, situat a l’antic monestir de Rombuk com estava previst inicialment.

Per la seva banda, el càmeraman Seb Montaz ha seguit el Kilian Jornet durant part del seu repte. Montaz va sortir de l’Advanced Base Camp a les 3h20 de la matinada i va pujar fins a 7.500m per esperar-lo i filmar imatges del seu ascens i dels camps d’alçada de l’Everest. Montaz pujaria fins als 8.020m per filmar material. Des d’allà, baixaria de nou fins a l’Advanced Base Camp per esperar a Jornet de tornada, pujant de nou fins als 7.000m per rebre’l. Un plegat d’hores a la muntanya també per aquest guia de muntanya reconvertit en càmeraman.

De moment, Jornet i Montaz es quedaran a l’Advanced Base Camp per recuperar-se de l’esforç d’una jornada titànica.

L’Everest, segon assalt

Al setembre del 2016 Kilian Jornet va fer una primera temptativa a la muntanya més alta del món. Malgrat trobar-se ben aclimatats i en bones condicions físiques, l’equip no va poder fer cap temptativa d’ascens, degut a una climatologia molt adversa.

Aquest any s’ha canviat la temporada i s’ha viatjat en la temporada primaveral. Les condicions meteorològiques han estat força favorables per l’equip, que ha pogut aclimatar en bones condicions i preparar-se pel repte.

Una aclimatació ràpida per ser més eficients

Abans de l’Everest, Kilian Jornet havia passat dues setmanes a un altre 8.000, el Cho Oyu (8.200m). L’objectiu de l’expedició era preparar-se bé per l’Everest i, també, provar un nou tipus d’aclimatació, segons explicava: “En quatre setmanes hem fet dos cims de 8.000m així que l’aclimatació que hem fet sembla que funciona. Hem estat entrenant en hipòxia unes setmanes abans i vam aclimatar als Alps abans de venir. Aquest tipus d’aclimatació exprés sembla funcionar i el cos es fatiga menys i per tant arribem més forts el dia del repte”.

Kilian Jornet va arribar el passat dia 10 de maig al Camp Base de l’Everest, situat a 5.100m. Jornet va escollir la cara Nord de la muntanya, que és la menys habitual. El dia després d’arribar, Kilian Jornet va pujar fins al camp base avançat (ABC, 6.400m) per continuar amb la seva aclimatació i pujava, el dia 11, fins a 7.600m. En baixar de nou a l’ABC explicava que: “M’he sentit molt bé, estic tenint molt bones sensacions en alçada, crec que estem fent una bona aclimatació”.

El diumenge 14 de maig va ser dia de repòs abans d’afrontar, el dia 15, l’últim gran entrenament. Sortint des de l’ABC, el Kilian va pujar i baixar des de 6.400m fins a 8.400m en poc més de 9h. El seu objeciu era, d’una banda, aclimatar, i de l’altra veure com estava el terreny. En pujar va adonar-se ràpidament que no seria possible fer un ascens pels corredors Norton o Holbeirn tal i com havia previst en un inici; la via estava massa gelada i podia resultar perillosa.

El dia 17 de maig, Kilian Jornet baixava de nou al Camp Base per descansar; havia acabat el periode d’aclimatació. Calia esperar només una finestra de bon temps per poder fer l’intent d’ascens al cim.

 

Temps de pas acumulats del repte

 

Everest Base Camp (5.100m) – Everest Advanced Base Camp (6.400m): 4h35

Descans de 2h a l’Everest Advanced Base Camp

Everest Advanced Base Camp (6.400m) – Summit (8.848m): 26h (Descans de 15’ al Camp 3 de pujada i 1h de baixada)

Summit (8.848m) – Everest Advanced Base Camp (6.500m): 38h

Kilian Jornet fa cim a l’Everest

Kilian_xx.ss

Kilian Jornet ha fet cim a l’Everest, la mitjanit (hora local) del 21 al 22 de maig. Per fer-ho no ha utilitzat ni oxigen, ni cordes fixes i ho ha fet d’una sola tirada.

El cim l’ha aconseguit per la cara nord de la muntanya més alta del món (8.848m) seguint la ruta tradicional. Kilian Jornet iniciava el repte al Camp Base de l’Everest, situat a l’antic monastir de Rombuk (5.100m) el 20 de maig a les 22h hora local (+5:45 GMT).

A les 12h15 del 22 de maig hora local està de tornada a l’Advanced Base Camp de l’Everest (6.500m) on confirmava el cim, aconseguit a mitjanit, 26 hores després d’iniciar l’ascens.

38 hores després de començar el repte, i en arribar de tornada a l’Advanced Base Camp explicava: “Fins a 7.700m m’he trobat molt bé i avançava segons el planning previst, però a partir d’aquell punt m’he començat a trobar malament, suposo que per un virus estomacal. Des d’allà he avançat molt lentament i havia d’anar parant cada poc per anar-me recuperant. Finalment, però, he fet cim a mitjanit

A causa de la indisposició, Jornet decideix donar per acabada la temptativa a l’Advanced Base Camp en lloc de baixar al Camp Base de l’Everest, situat a l’antic monestir de Rombuk, com estava previst inicialment.

Un cop es tingui més informació sobre el repte, s’informarà a través dels canals de Summits of My Life.

Everest: Expedition update

El Seb Montaz Rosset ha tornat a l’Advanced Base Camp de l’Everest (6.500 metres). Com estava previst, el Seb ha sortit abans de l’ABC i s’han trobat amb el Kilian al voltant de 7.500 metres. El Seb l’ha vist en bona forma i el Kilian ha continuat l’ascens. Les condicions meteorològiques semblen acompanyar. El Seb es troba a l’Advanced Base Camp, tal com estava previst. Seguirem informant!

Kilian Jornet inicia el repte de l’Everest dintre del projecte Summits of My Life

Kilian Jornet ha començat avui 20 de maig el seu projecte personal a la cara nord de l’Everest. L’atleta de la Cerdanya intentarà establir una nova marca en l’ascens i descens de la muntanya més alta del món (8.848m) sense utilitzar oxigen artificial. Aquest repte forma part del seu projecte Summits of My Life, que des del 2012 l’ha portat a escalar cims arreu del món amb un estil minimalista i purista.

El repte a l’Everest s’ha iniciat avui a les 10PM hora local des del Camp Base de la cara nord de l’Everest, situat a l’antic monastir de Rongbuk (5.100m). Des d’allà Jornet es dirigirà, primer, fins a l’Advanced Base Camp, a 6.500m per intentar després fer cim a 8.848m. Finalment, Jornet ha escollit la via normal per l’aresta per intentar l’ascens. El gel acumulat al corredor Norton, per on tenia previst pujar inicialment, l’ha fet canviar d’opinió i optar per una ruta més segura.

Per dur a terme aquest repte, Jornet no compta fer servir oxigen ni cordes fixes i utilitzarà el material més lleuger possible.

En iniciar el repte Jornet ha explicat que: “Em trobo molt bé físicament i a nivell d’aclimatació em sembla que hem fet una molt bona feina. Esperem que la meteorologia ens acompanyi i puguem intentar completar aquest repte que també tancaria el projecte Summits of My Life. Ens espera un dia llarg i dur a la muntanya però que segur que serà també una experiència preciosa!

No es té constància que ningú hagi intentat aquest repte anterior per la qual cosa determinar el temps que tardarà Jornet en completar el repte esdevé complicat.

Els canals de Summits of My Life aniran informant de totes les novetats de l’expedició.

3_low

#OurEverest

Captura de pantalla 2017-04-25 a les 17.54.01

Kilian Jornet està preparat per a la gran aventura d’aquest 2017. Després de participar ahir a la Mezzalama, on ha acabat segon fent equip amb Marti Wener i Martin Anthamatten.

Sense temps per descansar aquest matí s’ha embarcat en un avió rumb a l’Himàlaia, on espera passar les pròximes setmanes en dos projectes alpinístics molt diferents.

Primera parada: Cho Oyu

En la primera part del viatge, Kilian Jornet intentarà ascendir al Cho Oyu (8.201m), la sisena muntanya més alta del planeta. Per a aquesta expedició Jornet viatjarà amb la seva companya Emelie Forsberg.

Jornet i Forsberg van buscar un cim en que el camp base fos fàcilment accessible. Després de sospesar diferents opcions es van decantar per aquesta muntanya de la serralada de l’Himàlaia.

Segons explicava Jornet: “Serà interessant veure com ens sentirem, ja que l’aclimatació haurà de ser molt ràpida. Hem estat preparant aquesta expedició des de fa unes setmanes, però no serà fins que arribem allà que sabrem com reaccionarà el nostre cos. Serà una experiència interessant ja que serà el primer 8.000m de l’Emelie i m’agradarà ser-hi per acompanyar-la. Per la meva banda, també serà una bona preparació amb vista a l’Everest, ja que arribaré allà més aclimatat“.

El tàndem estarà durant dues setmanes al Cho Oyu abans que Jornet es prepari per afrontar la segona part del viatge.

Everest, el gegant que queda

Així, a mitjans de maig Jornet viatjarà cap al Tibet per arribar fins al monestir de Rongbuk, a 5.000m i punt d’inici de l’expedició a l’Everest (8.848m). En aquesta ocasió, l’equip es fa encara més minimalista i només el càmera Sébastien Montaz-Rosset l’acompanyarà. En aquesta expedició Jornet té com a objectiu coronar la muntanya més alta del món i culminar el seu projecte personal Summits of My Life.

Des de fa sis anys Jornet ha viatjat per tot el món intentant establir rècords d’ascens a les muntanyes més icòniques del planeta. Va començar a la serralada del Mont Blanc el 2012 i des de llavors ha escalat muntanyes a Europa (Mont Blanc i Cervino), a Amèrica del Nord (Denali) i a Amèrica del Sud (Aconcagua). Ara, per tancar el projecte, es planteja per segona vegada l’ascens a l’Everest després que l’expedició hauria de postposar-se al setembre del 2016 a causa de les males condicions meteorològiques.

Aquest 2017 l’equip tenia previst viatjar a l’Himàlaia a la temporada de tardor, però al no poder obtenir els permisos, es va decidir avançar l’expedició per fer-la a la primavera, segons comentava Jornet: “Aquest any l’experiència serà diferent a la de 2016, ja que en el camp base hi haurà més gent, l’any passat estàvem sols. La nostra idea de fer l’intent a l’agost-setembre tenia la seva explicació i és que en aquests mesos les temperatures solen ser una mica més càlides i hi ha menys risc de congelacions. Malgrat tot, l’experiència de l’any passat ens aportarà un coneixement que serà vital per a aplicar-lo en l’expedició“.

Igual que en la campanya anterior, l’equip de Summits of My Life intentarà fer cim per la vessant nord de l’Everest. Aquesta cara és la més desconeguda, ja que la majoria d’expedicions comercials ho fan per la vessant sud. Jornet desconeix encara la ruta que emprarà en el seu intent d’ascensió, i dependrà de les condicions meteorològiques del moment. El principi, la seva idea serà intentar-ho ja sigui pel corredor Norton o pel Hornbein.

Durant els primers dies l’equip té previst instal·lar-se a camp base avançat (ABC), situat a 6.300m. Des d’allà, faran diverses sortides per aclimatar i reparar el terreny abans de baixar al punt d’inici del repte. Aquesta és la idea base del projecte Summits of My Life, on es comptabilitza un ascens quan s’assoleix sortint des de l’últim punt habitat per tornar al punt d’origen un cop coronat el cim. En aquest cas, el punt de sortida serà el monestir de Rongbuk, a 5.000m.

Jornet sap que en el cas de l’Everest els factors determinants seran l’altura i les condicions meteorològiques: “Hi ha molts factors que estan en l’aire i que dependran de com em trobi en alçada i les condicions que es donin durant la nostra expedició. Serà allà on prendrem les decisions, però sabent que volem fer com ho hem fet fins ara: lleugers i ràpids. Hi ha gent que es pensa que és un repte de bojos, però per a mi la muntanya és un espai de llibertat on cadascú fa el que creu que ha de fer. Jo busco anar lleuger per poder moure’m amb rapidesa. D’aquesta manera, passem menys temps en alçada i el nostre cos es fatiga menys, encara que som conscients que això afegeix un punt de risc a l’expedició. No obstant, posant tots els elements en la balança, aquesta és la manera que escollim i la que intentarem fer de nou a l’Everest “.

Kilian Jornet té previst passar un mes a l’Everest per poder fer la temptativa abans de tornar a Europa.

Our Everest, una campanya global

Durant l’expedició es farà servir el hastag #OurEverest per seguir l’evolució del repte. D’aquesta manera es vol unir a la comunitat de seguidors que han impulsat el projecte des del primer dia i que han contribuït a fer que l’Everest sigui avui una realitat.

Jornet explicava: “Fa cinc anys que vam començar aquest repte junts, i amb els valors i la nostra manera d’anar a la muntanya hem arribat fins aquí. Encara no sabem què passarà tinc clar que aquest no és el meu Everest, sinó el nostre Everest, de tots els que d’alguna manera han aportat un gra de sorra perquè aquest projecte sigui una realitat“.

Es podrà seguir el projecte en http://everest.summitsofmylife.com/ i a les xarxes socials del projecte,Facebook i Twitter.

unnamed

Crònica de #SoMLEverest per Kilian Jornet

El passat mes d’agost en Seb Montaz Rosset, en Jodi Tosas, en Vivian Bruchez i jo vam iniciar l’expedició per afrontar l’ascensió a l’Everest. L’objectiu: intentar establir una nova marca sortint des del monastir de Rombuk, fer el cim per la cara nord i tornar a baixar. Un repte que no vam poder completar, però que ens ha permès aprendre sobre la muntanya i l’alpinisme. Quatre anys després d’emprendre el projecte de Summits of My Life, que ens ha portat a pujar el Montblanc, l’Elbrus, el Cerví i l’Aconcàgua, seguim amb la il·lusió de completar aquest apassionant repte amb l’Everest.

kj_amb-mosca

El dia 7 d’agost arribàvem a Kathmandu. Teníem data d’anada, però no de tornada, tot i que l’objectiu era fer el cim en unes quatre o sis setmanes. Tot dependria de la nostra aclimatació i de les condicions en què ens trobaríem a la muntanya, però les sensacions eren bones. Teníem il·lusió i ganes de començar el repte.  Després d’unes setmanes de preparació en alçada als Alps, vam volar cap a Kathmandu. La idea inicial era anar directament cap a Rombuk i el Camp Base, però alguns problemes burocràtics van provocar que no arribéssim al Tibet fins el dia 16 d’agost.

Abans de viatjar al Tíbet vam aprofitar aquests dies per no perdre l’aclimatació anant al Langtang i, de pas, veure com anaven les tasques de reconstrucció de la vall després del terratrèmol de l’any passat.

Vam pujar per la vall des de Syabru Besi fins a Kianjin Gompa. Vam constatar com la zona comença a tenir una certa vida. Els lodges tornen a obrir i els pobles més afectats com Langtang comencen a reconstruir-se després de l’hivern i el monzó, tot esperant que el flux de turistes, encara molt petit en aquesta vall, es normalitzi per tornar a la situació anterior al terratrèmol. El projecte solidari que vam emprendre juntament amb la ONG SOS Himalaya ha servit per reconstruir alguns habitatges de Langtang, però encara queda molta feina per fer. També vam aprofitar aquesta setmana al Langtang per pujar fins a alçades de 5.500m.

Després d’un llarg viatge cap al Tibet, el 19 d’agost vam arribar finalment a Rombuk, on la carretera acaba, just davant la cara Nord de l ‘Everest. El camí per arribar fins aquí va ser llarg, però la recompensa va valdre la pena: la muntanya des d’aquesta cara es presenta com una perfecta piràmide blanca amb franges de roca que la travessen.

Vam passar dos dies a Rombuk aprofitant per pujar algun cim de 6.500m. El dia 22 vam pujar fins al Camp Base Avançat (ABC) amb 12 yaks, el Sitarama -el cuiner nepalès de l’agència- i el Namste, el ‘kitchen boy’ tibetà. L’ estat de les morrenes no va permetre que els yaks arribessin a l’ABC, conegut com Zombi Camp i situat a 6.500m. Finalment, ens van deixar a la morrena, situat a 6.000m i a 5 km de l’ ABC on vam muntar les tendes i vam instal·lar el que seria el nostre campament per l’expedició.

diarikj_1_mosca

La setmana següent tocava aclimatar en alçada. Les sensacions eren bones i com que la meteorologia acompanyava amb dies llargs de sol, calor i sense vent vam poder pujar ràpidament fins a 7.200m cap al coll nord, cap al Rapiu La, pujant fins a 7.700m, a l’ aresta nord. Com que ens movíem sols i cadascú al seu ritme, vam buscar les rutes més segures a nivell d’ esquerdes i seracs. El dia 29 vaig pujar fins a 7.700m, buscant una línia a l’ esquerra dels seracs del coll Nord. Exactament, a la cara NNE. Si les condicions a la cara NNE eren perfectes, amb neu que enfonsava les botes i gel, a l’arribar a l’aresta la quantitat de neu fresca caiguda durant el monzó es feia patent, i vaig haver havent d’obrir traça fins a la cintura. Aquell dia vaig arribar fins als 7.700m. És una sensació increïble estar sol en una muntanya tan gran. Hi havia molta neu que dificultava avançar, però les condicions eren bones pel que fa a la seguretat. No hi havia risc d’allaus i la meteorologia era molt estable aquells dies.

diari_kj2_amb-mosca

Al cap de dos dies, el 31 d’agost, vam decidir fer un últim dia d’aclimatació, buscant els 8.000-8.200m. Aquest cop, vam sortir amb el Seb i el Jordi a les 3 del matí del campament per la morrena i a les 6 vam atacar per la cara NNE. Vam decidir pujar per una nova ruta a la dreta de la cara, en un esperó i canal situat a la dreta de la via russa i sortint a 7.900m a la dreta dels pinacles. La progressió era bona, les condicions de gel i neu perfectes, amb inclinacions mitjanes de 55 graus i algunes travesses o passos en gel. A les 12 del migdia, a 7.600m, va haver-hi un canvi de temps inesperat. Va començar una forta nevada, i amb ella un risc alt d’allaus.

Després d’aquest intent, vam baixar uns dies a Rombuk per descansar i esperar que tornés l’estabilitat i el bon temps. Volíem intentar fer el cim, ja que les sensacions eren molt bones.

Durant aquests dies, el monzó es va intensificar: feia molt vent i les precipitacions eren constants. El bon temps va semblar arribar i el dia 8 de setembre vam fer un intent de cim amb en Jordi i en Seb. Sabíem que les condicions eren complicades, però volíem provar-ho. Vam sortir a mitjanit del nostre campament. Vam arribar a les 3.00 h al peu de la paret NNE, vam passar la rimaya, però ràpidament, a 7.000m, ens vam adonar que el vent havia creat grans plaques i vam decidir baixar.

foto-kj-3

Vam analitzar la situació i vam veure que durant aquells dies la muntanya s’ havia carregat de molta neu i el vent havia format grans plaques, no només a la cara NNE sinó també a l’aresta. Tenint en compte aquesta situació, vam veure que havien de canviar molt les coses per poder fer un atac al cim amb seguretat i vam posposar el repte de pujar l’Everest, ja que fer un atac ràpid significava exposar-se a un accident. Les condicions meteorològiques no eren propícies. Havíem d’esperar a que entrés vent i netegés la neu, a banda d’esperar que el temps s’estabilitzés per poder fer l’atac de manera segura. Això implicava esperar nous permisos i augmentar el desgast d’estar esperant a la muntanya.

Tot i així, ens quedava encara una setmana de permís i vam aprofitar per fer algunes activitats per la zona. El dia 11 de setembre vaig anar al Chang Tsé, de 7.580m, des del Campament. El mateix dia el Seb va esquiar el Changzheng Peak de 6.977m.

El dia següent vaig voler pujar el més amunt possible per la via normal cap a l’Everest. Fins al coll N, hi havia molta neu acumulada però la progressió era fluida. L’aresta N estava amb una neu placada, ja que les plaques es van trencar fins a tres vegades cap a la cara N. Tot i així, eren dures, cosa que permetia una progressió molt ràpida. D’aquesta manera, vaig poder pujar fins a 7.950m abans del migdia. Va ser a partir d’aleshores quan el temps va empitjorar i va començar a nevar. Vaig baixar ràpidament seguint les traces de pujada i a les 3h estava de nou al campament. Definitivament, deixàvem l’Everest per un altre moment.

El dia següent, el 13 d’agost, vam anar amb el Vivian i el Seb al cim que teníem davant del nostre campament, a 6.910m, entre el Changtse I el Changzheng amb esquís.

Els dies es van acabar i les condicions a la muntanya no canviaven. La meteorologia seguia sent inestable i el perill d’allaus a les parts altes seguia sent molt elevat. Vam marxar de la muntanya amb una certa sensació de frustració. Estàvem ben aclimatats per poder pujar sense prendre riscos molt elevats, però d’altra banda estem molt satisfets de les activitats que hem pogut fer. Estic molt content del gran aprenentatge aconseguit aquestes últimes setmanes a l’Himàlaia. Hem vist les coses que han funcionat i les que s’haurien de canviar. Hem après i, personalment, he crescut com a alpinista. La sensació de l’expedició és molt positiva tot i no haver pogut arribar al cim. Ha estat una gran experiència que segur que ens servirà de cara a tornar-ho a provar en el futur

Kilian

kj_pujada_newsletter

Kilian Jornet aplaça el somni de conquerir l’Everest

 

fitxer_001

Kilian Jornet torna de l’Everest sense haver pogut culminar l’ascens a la muntanya més alta del món. Les males condicions meteorològiques en el tram final de l’expedició els han impedit poder realitzar la temptativa d’ascens de la cara nord de l’Everest.

Segons explicava Jornet: “Les primeres setmanes vam estar aclimatant molt bé i amb bones condicions. No obstant això, quan començàvem a estar preparats per preparar la temptativa el temps va començar a canviar. Hi va haver diverses precipitacions que van deixar fortes nevades i una acumulació de neu important. Així, tot i que nosaltres ens trobàvem bé físicament hi havia molt perill d’allaus i ens era impossible poder pujar en condicions de seguretat òptimes

Tot i la impossibilitat de dur a terme el repte, Jornet està satisfet amb l’experiència. “Hi ha una mica de frustració perquè estem ben aclimatats i les sensacions són bones, però suposava exposar-se massa si ho intentàvem. De totes maneres estem contents perquè ha estat una experiència molt positiva on hem après molt. Estar sols a l’Everest és una cosa increïble ja que no hi havia cap altra expedició. Ara tornarem a casa, per recuperar i plantejar-nos el futur. Crec que sí que tornarem, segurament canviarem algunes coses però ens enduem una gran experiència i un bon aprenentatge per a la propera“.

Així, després d’haver estat tres setmanes al camp base de la cara nord de l’Everest (6.000m) aclimatant i preparant-se per intentar el repte d’ascens a la muntanya més alta del món, Jornet i l’equip de Summits of My Life ajornen el repte de l’Everest per a una nova campanya.

Kilian Jornet pretenia, amb aquest repte, completar el projecte de Summits of My Life, que des de 2012 l’ha portat a batre rècords d’ascens i descens en muntanyes al voltant del planeta.
[Properament comunicat amb tots els detalls de l’expedició]

Go to top